Resultats de la cerca frase exacta: 87

21. cogombre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la cogombrera, generalment cilíndric, llis o bé amb tubercles o acícules. Cogombrera . cogombre amarg [o cogombre salvatge] Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, reptant, de tiges i fulles cobertes de pèls rígids, flors groguenques i fruits que, en madurar [...]
22. dolç -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fermentació alcohòlica o per addició posterior. Un vi dolç i un vi sec. Xerès dolç. Que no és amarg, que no és àcid. Ametlles dolces. Pomes dolces. Que no és salat. L'aigua dolça dels rius, dels llacs, i l'aigua salada del mar. No degudament salat, fat. Aquest arròs és dolç: s'hi ha [...]
23. tònic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Nota principal d'una tonalitat, a la qual dona el seu nom. El re és la tònica de la tonalitat de re major. To, tendència. La tònica borsària d'aquests darrers dies ha estat d'estancament. Beguda gasada i amb una petita quantitat de quinina, que li dona un gust amarg característic.  [...]
24. mataparent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Boletus i altres gèneres afins de l'ordre de les boletals, en general comestible, gros i carnós, que es torna blau al tall o al tacte. mataparent amarg Mataparent de cama ampla, amb reticle vermell, tubs grocs i carn amarga (Boletus calopus). mataparent d'escates Cep [...]
25. bolet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aprofitar: hi han sortit bolets. bolet amarg Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus). bolet blanc a) Pebràs . bolet blanc b) Farinera. bolet cabriter Rossinyol 2 1 . bolet carner Bolet comestible del grup [...]
26. herba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb els segments linears i flors grogues tacades de vermell, amb un sol llavi, de gust molt amarg, que es fa als erms i als prats secs (Ajuga chamaepitys). herba felera b) Herba de la carabasseta. herba felera c) Herba fetgera. herba felera d) Herba presseguera. herba fetgera Herba de la família de [...]
27. cogombre tropical
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques. [...]
28. cabernet sauvignon [sauvignon: fr]
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia
Raïm negre produït pel cep cabernet sauvignon, mitjà, irregular i amb els grans petits, esfèrics i amb moltes llavors de gust amarg. [...]
29. diosmina
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Glucòsid amarg, de propietats diürètiques i diaforètiques. [...]
30. picradonidina
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Glicòsid extret de l'Adonis vernalis; de sabor amarg, té una acció anàloga a la digitalina. [...]
Pàgines  3 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>