Resultats de la cerca frase exacta: 32

21. immortal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No mortal, que no pot morir. Els déus immortals de la mitologia grega. Que no pot caure en l'oblit dels homes, destinat a perdurar en la memòria dels homes. És un poema immortal. Herba anual de la família de les compostes, robusta, de fulles oblongues glabrescents i capítols solitaris força [...]
22. quimera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Monstre fabulós de la mitologia grega representat vomitant flames, que té el cap de lleó, el cos de cabra i la cua de drac. Figura heràldica que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la [...]
23. Com es diu 'inframundo' en català? / 'inframón' o 'inframon'?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple: En la mitologia grega, Hades és el déu [...]
24. déu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels humans. El déu Mart. Els déus de la mitologia grega. Els déus de l'Índia. Neptú, el déu del mar. La venjança és un plaer dels déus, un plaer suprem. Deïtat masculina. Els [...]
25. vent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no sap el torrent Haver sentit parlar d'una cosa, però no haver-ne tret l'entrellat. tenir vent al cap Tenir el cap ple de pretensions, de vanes il·lusions, etc. els vents Divinitats de la mitologia que obeeixen Èol. Rumb 1 . Rosa dels vents. a quatre vents loc. adv. Aïllat de tots [...]
26. gul
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències socials
Dimoni necròfag que, segons la mitologia àrab, habita indrets inhòspits o deshabitats i freqüenta els cementiris. [...]
27. nepentes
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències socials
Beuratge màgic de la mitologia grega que servia per a curar mals i produir l'oblit. [...]
28. hemiplegia hefèstica
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Paràlisi del costat dret que, segons els llibres clàssics, atacava molt sovint els ferrers. El nom prové d'Hefest, déu del foc i dels metalls de la mitologia grega, venerat a Roma amb el nom de Vulcà. [...]
29. chimane
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
missioners no han aconseguit substituir el sistema religiós dels chimane, que tenen la seva pròpia cosmologia i una rica mitologia. [...]
30. atropa
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
belladona prové d'Àtropos, una de les tres divinitats gregues del destí, o parques en la mitologia romana, que tallava el fil que uneix l'home amb la vida, i de l'italià belladona, que fa referència a l'ús per part de les dones renaixents de la Itàlia del segle XVè de preparats de belladona per tal de [...]
Pàgines  3 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>