Resultats de la cerca frase exacta: 68

21. conlloc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte entre un ramader i un propietari de pasturatge pel qual aquest cedeix al primer el dret de pasturar el bestiar dins la seva terra durant el termini estipulat.  [...]
22. agostejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els ramats, pasturar pels rostolls al mes d'agost. La calor de l'estiu, marcir (els conreus). Els camps, el bestiar o les persones, perdre la ufana.  [...]
23. llobada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada. Clapa d'herba que el bestiar deixa sense pasturar. fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d'anar.  [...]
24. ramat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió d'un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. Un ramat d'ovelles, de bous. Un gos de ramat. Congregació de fidels que reben la direcció d'un pastor espiritual. Gran nombre. Té un ramat d'anys.  [...]
25. pastura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pasturar el bestiar. Lloc on pastura el bestiar. Herba que pastura el bestiar. Cosa que és consumida o devorada per les forces naturals. Tot l'edifici fou pastura de les flames. Servir, una nova, un secret divulgat, etc., de pastura a la curiositat, a les murmuracions de la gent.  [...]
26. dula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar. Colla de gent avalotada, especialment jove. Terreny comunal, afores sense conrear. a la dula loc. adv. En llibertat, sense control o vigilància de ningú. Anar a la dula [...]
27. menar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conduir o portar (especialment bestiar, un vehicle). Mena els bous a pasturar. En Carles mena el rai aigües avall. Dirigir, guiar, fer anar. Menar la dansa, el rosari. Menar un teler. Feia temps que menava l'empresa. Menar la casa, les terres. Emmenar 2 . menar pressa a algú Encomanar-li [...]
28. aviar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar. Aviar els coloms. aviar el bestiar Obrir el corral perquè surti a pasturar. Despatxar 1 . Donar sortida (a alguna cosa). aviar la bassa Donar sortida a l'aigua. Llançar 1 1 . Li avià un parell de pedres però no el tocà. Encaminar . Ben nets i endreçats, vaig aviar la canalla a [...]
29. amollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pasturar. Deixar anar cessant de retenir, engegar. Li va amollar un tret. Li va amollar un cop de puny. Deixar anar, afluixar. Amollar un renec. A veure si amolla uns quants euros, aquest, que mai no paga. Una cosa, afluixar, perdre intensitat. El vent amolla. La febre amolla. Afluixar, posar un menor [...]
30. péixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc., ficant-l'hi a la boca. La mare li ha pascut el dinar, els cigrons. Pasturar 1 i 2 .  [...]
Pàgines  3 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>