Resultats de la cerca frase exacta: 395

21. submediterrani -ània
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la zona relativament seca amb predomini d'arbres caducifolis, que marca la transició entre la regió eurosiberiana i les terres mediterrànies. Província submediterrània. Planta submediterrània.  [...]
22. avantpaís
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió de l'escorça terrestre relativament estable que voreja una cadena de plegament i on es dipositen productes d'erosió de la cadena. En tectònica de plaques, la placa baixa.  [...]
23. montà -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig.  [...]
24. pasteuritzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (un aliment) a temperatures controlades i relativament suaus per tal de destruir-ne els gèrmens patògens sensibles a la calor i millorar-ne la conservació, sense alterar les qualitats organolèptiques i nutritives.  [...]
25. salamàndrids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis urodels relativament rabassuts, de pell llisa, amb pulmons, que passen generalment part de la vida a terra, i amb un ritual d'aparellament característic. Individu d'aquesta família.  [...]
26. urodels
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'amfibis de cos allargat, cap relativament petit, extremitats més o menys reduïdes i proveïts de cua en estat adult, que inclou la salamandra i els tritons. Individu d'aquest grup.  [...]
27. gnetòpsids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe de plantes del grup de les gimnospermes, relativament evolucionades, que engloba plantes de fulles simples i flors unisexuals amb un periant rudimentari, com les efedres i la welwítsquia. Individu d'aquesta classe.  [...]
28. macròfag -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'alimenta ingerint altres organismes de mida relativament grossa, en comparació amb la pròpia. Cèl·lula especialment grossa caracteritzada per la seva funció fagocitària i perquè pot emigrar a través del teixit conjuntiu.  [...]
29. blada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, de fulles palmatilobades, fruit en disàmara i fusta blanca fàcil de treballar, que es fa sobretot a les rouredes de la muntanya mitjana (Acer opalus). blada de fulla grossa Blada de fulla relativament grossa, pròpia d'ambients poc secs (Acer [...]
30. a les envistes de
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà. Ésser a les envistes d'un indret. A les vuit ja érem, ja havíem arribat, a les envistes de Girona.  [...]
Pàgines  3 / 40 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>