Resultats de la cerca bàsica: 3.080

Fitxes de l'Optimot
291. suggerència o suggeriment? / Com es diu sugerencia en català?
Font Fitxes de l'Optimot
Per fer referència a l'acció de suggerir o a una cosa suggerida, en català cal fer servir el nom suggeriment (i no suggerència o sugerència). Per exemple: Trobo precipitat el suggeriment de prescindir dels seus serveis. Adreceu els suggeriments a la bústia ciutadana. Un suggeriment: no t'hi [...]
292. impactar ('impressionar') / impactant ('impressionant')
Font Fitxes de l'Optimot
El verb impactar s'usa per indicar que un cos fa impacte en un altre cos o superfície. Per exemple: La bala va impactar en el vidre del cotxe. Aquest verb també es fa servir habitualment per fer referència a un fet que impressiona. Per exemple: El discurs del president ha impactat l'opinió [...]
293. un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís? / Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor
Font Fitxes de l'Optimot
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple: El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró. Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
294. 'fondo' o 'fons'?
Font Fitxes de l'Optimot
Tant el mot fondo com el mot fons són formes vàlides, però cal no confondre'ls, perquè poden pertànyer a categories gramaticals diferents i no signifiquen el mateix. 1. Fondo Pot ser un adjectiu (fondo, fonda) que fa referència a la idea de profunditat, de la superfície avall. Per exemple: un [...]
295. adaptació de manlleus amb essa inicial davant de consonant / adaptació d'estrangerismes: estrès, esprint, esquetx, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l [...]
296. El sintagma nominal en una oració d'infinitiu amb deixar, fer, sentir o veure
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
297. atrevir-se (règim verbal) / atrevir-se, gosar, veure's amb cor
Font Fitxes de l'Optimot
El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició a per introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple: En Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació. Ella no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu. En canvi, no és recomanable la construcció [...]
298. medicina o medecina?
Font Fitxes de l'Optimot
Tant el nom medecina com el nom medicina són formes vàlides, però no sempre són intercanviables. La paraula medicina té dos significats diferents. D'una banda, s'aplica a la ciència que estudia la salut i la malaltia, i els mitjans de prevenir i guarir les malalties. Per exemple: La medicina [...]
299. llanterna i lot
Font Fitxes de l'Optimot
Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple: Els que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una [...]
300. pertinença o pertinència?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple: Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club. Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge. El mot [...]
Pàgines  30 / 308 
<< Anterior  Pàgina  25  26  27  28  29  30  31  32  33  34  35  Següent >>