Resultats de la cerca frase exacta: 44

Diccionari de la llengua catalana
31. zeolites
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Grup de tectosilicats aluminosilicats, naturals o sinttics, en qu l'estructura cont cavitats interconnectades tot formant uns canals que la travessen i on s'allotgen l'aigua i els cations poc lligats a l'estructura, els quals poden sser extrets o bescanviats per altres [...]
32. guimbarda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Eina de tall que consisteix en un tac de fusta, generalment amb un mnec a cada extrem, que t un forat al centre per a allotjar una fulla d'acer o un enformador fixat amb un tasc, que s'usa per a igualar, planejar, polir regates, canals i trets de camp. Petit instrument msic en [...]
33. arreu 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
L'un darrere l'altre sense interrupci. Dejunar tres dies arreu. Pertot, per totes bandes. Ragen les canals arreu. Aquest costum l'he vist arreu. arreu arreu loc. adv. Pertot 1. Cercaven la persona desapareguda arreu arreu. tot arreu loc. adv. Precedida de les preposicions a, de [...]
34. boscaler
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ocell de la famlia dels muscicpids, d'uns 14 centmetres de llargada i de plomatge bru, el coll i el ventre blancs, una cella blanca sobre cada ull, i el bec fi, que viu als canyissars de les llacunes litorals i a les vores dels canals (Locustella luscinioides). boscaler fluvial Ocell de [...]
35. escolar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Buidar de lquid (un recipient) a travs d'un forat, d'un canal, etc. Un recipient, perdre el lquid que cont en sortir aquest per un forat, una clivella, etc. Escolar-se una gerra, una olla, etc. L'aigua de la teulada s'escola per dues canals. La sang s'escolava [...]
36. derivaci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Acci de derivar o de derivar-se. La derivaci del riu en aquests tres canals. Un canal de derivaci. Obrar per derivaci sobre el canal intestinal mitjanant purgants enrgics. Un substantiu obtingut per derivaci. La cosa derivada. Branca d'un circuit, conducte secundari, etc., que est [...]
37. canal 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
d'aigua. La canal del Torrent Fondo. Depressi allargada en el vessant d'una muntanya. La canal Baridana. Estria . Les canals d'una columna. Plec de la roba. Part de l'arbre d'una barca que va des del banc d'arborar a la metxa. Solc longitudinal que hi ha en el punt [...]
38. distribuci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Acci de distribuir; l'efecte. La distribuci de les recompenses. Una distribuci equitativa. La distribuci de les espcies vegetals a la superfcie de la Terra. La distribuci d'una matria en captols. La distribuci d'un pis. La caixa de distribuci del vapor. Els canals de [...]
39. granota
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
comprimit, amb canals sensorials situats als dos costats del cos, ulls orientats cap a dalt, ungletes als tres dits interiors de les extremitats inferiors, cosa que li permet gratar els fons fangosos de les tolles i els rierols, que viu a l'frica subsahariana. granota marsupial Granota de la famlia [...]
40. gra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
llavors dels cereals. Petit tumor que neix en alguna part del cos i cria pus. Defecte del suro que es manifesta en uns forats plens de polsim. gra d'ordi a) Nus de pescador ms petit que la pinya de rosa. gra d'ordi b) Estri metllic amb una o ms canals en forma de V que serveix per a [...]
Pgines  4 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>