Resultats de la cerca frase exacta: 66

Diccionari de la llengua catalana
31. enaiguar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Cobrir d'aigua. Enaiguar els camps. El prat s'ha enaiguat. Se li enaigen els ulls. Aigualir 1 1 . Un infant de pit, decandir-se, esdevenir flac, trist, macilent. En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se'ls enaiguava. El bestiar, patir d'enaiguament. Si pengeu [...]
32. entaular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Posar, en certs jocs, com els escacs, (les peces) en llurs llocs corresponents del tauler per comenar a jugar. Iniciar (el joc o la partida). Iniciar (una discussi, una conversa, una contesa, un combat, etc.). entaular diners Jugar-se'ls. Asseure's a taula per menjar. Ens [...]
33. comprometre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
n'he compromeses vuit. Ha comproms la seva filla. Obligar-se per una promesa. L'home es compromet a l'observana dels preceptes. Em comprometo a pagar-vos un tant mensual. Es va comprometre a tornar-me'ls al cap d'un any. S'ha comproms amb vosaltres.  [...]
34. mossegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
cama. El contrincant el va mossegar a l'orella. mossegar-se els dits Mossegar-se'ls en senyal d'impacincia, de contrarietat. mossegar-se els llavis Retenir-se el riure, el parlar, de despit, de rbia. mossegar-se els punys a) Tenir fam. mossegar-se els punys b) Rosegar-se els punys [...]
35. descalar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Llevar el calat (a alg). Si no vols que es mullin les sabates, descala'ls. Descala't i fica't de peus a l'aigua. Llevar (el calat) a alg. Descalar als nens les sabates. Descala't les sabates. Posar al descobert la base (d'una cosa). Descalar un mur [...]
36. armada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Conjunt de forces de la marina d'un estat. Antigament, conjunt de forces navals amb una mateixa finalitat operativa. Ramat, especialment d'animals joves que el pags compra per engreixar-los i vendre'ls un cop criats. fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un [...]
37. gelosia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Amor, afecte, recels de qui tem que un altre li pot sser preferit. T gelosia del seu germ petit. Enveja que ens causa qui gaudeix d'alguna cosa que voldrem per a nosaltres. La gelosia del seu entorn la fa viure anguniosa. Li fa gelosia de veure'ls tan ben avinguts. Enreixat de [...]
38. amonar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Sn afers que amonen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amonar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amona: no em deixa treballar. Sempre m'amona amb preguntes. Preocupar-se [...]
39. complaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[quant a la flexi, com plaure] Agradar (a alg) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. Trobar en alguna cosa una completa satisfacci. s un home que es complau en el seu error. Es complaur d'un regraciament [...]
40. gens
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Quantitat o intensitat mnima, no existint realment, sin imaginada per a fer-la objecte d'una negaci, exclusi, interrogaci, suposici. No t gens de pacincia. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportar. No s gens eixerit. Si fos gens intelligent, ja ho hauria comprs [...]
Pgines  4 / 7 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  Segent >>