FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proteïna sèrica sintetitzada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a l'estimulació exercida per un antigen, amb el qual interacciona de forma específica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hèrnia de les cèl·lules parenquimàtiques contigües a un vas lignós que a través dels porus penetra en aquest com a resposta a un procés infecciós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resposta que un jurat dona concernint un fet en una causa civil o criminal. Veredicte de culpabilitat. Parer, judici, etc., emès per un jurat qualificador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'ambigu. L'ambigüitat de la seva resposta. Mot o expressió ambigus. Dona'm una resposta clara: no em vinguis amb ambigüitats. ambigüitat lèxica Fenomen lingüístic que es dona quan es poden atribuir diversos significats a un mot en una oració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circuit o aparell destinat a compensar les irregularitats de la resposta d'un sistema electrònic o bé a modificar-la deliberadament a fi de donar-li unes característiques determinades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dur. La duresa d'una pedra, d'una fusta. La duresa d'un clima. Duresa de cor. La duresa d'un càstig. La duresa de la seva resposta, de la seva mirada. Grau de resistència d'un mineral a ésser ratllat. duresa de l'aigua Qualitat de l'aigua dura, deguda al seu contingut d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que denota o expressa dubte. Una resposta dubitativa. Una conjunció, una proposició o oració, dubitativa. Que dubta. —N'esteu segurs? —vaig preguntar, dubitativa. El noi és insegur i molt dubitatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància lliure de proteïnes, gairebé sempre d'un pes molecular baix, inferior a 1.000, que pot reaccionar amb un anticòs però no pot, ella sola, produir una resposta immunitària. [...]
