Resultats de la cerca bsica: 45

Ortografia catalana
31. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
protegir). d) En un nombre redut de casos, el so [? t?? ?] s'escriutx a fi de mot si les formes flexives o els derivats presenten tamb [? t?? ]? i, per tant, la grafia tx: capritx (cf. capritxos, encapritxar ), crritx (cf. carritx ar), cartutx (cf. cartutxos), despatx (cf. despatxos, despatxar), empatx [...]
32. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS RTICS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
amb el radical acabat en [r], per a diferenciar-los dels acabats en [ ? ] (cf. amar i amarr, de amarar i amarrar, respec-tivament): narr (de narrar), serr (de serrar), torr (de torrar), xampurr (de xampurrar). En el verb crrer i derivats, s'escriuen amb rr totes les formes del singular del present [...]
33. Les lletres. LA LLETRA H
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
En catal, la h generalment no representa cap so. Per consegent, en la major part de casos solament t valor etimolgic, i s'escriu davant vocal en els mots catalans que provenen de mots llatins amb h: hbil, habitar, habitual, ham, haver, herba, hereu, hrnia, heroi, heura, hissar, hivern [...]
34. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
cultismes, so-bretot els comenats per a-: accelerar, accent, acceptar, accs, accident; cocci, flccid, fricci, occident, protecci, succeir, succint, succs; Acci, Occitnia. Conv notar que el grup cc alterna amb ct: acci (cf. acte), conducci (cf. conductor), ficci (cf. fictici), injecci (cf [...]
35. L'accent i la diresi. L'ACCENT GRFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
perqu serveix per a establir una distinci entre aquests mots i uns altres que tenen la mateixa forma grfica per un significat diferent, i amb els quals tenen una certa possibilitat de confondre's perqu podrien convenir en un mateix enunciat. Entre aquests mots, s'accentuen els que sn tnics i [...]
36. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS LATERALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
El so lateral alveolar geminat [ll] s'escriu amb la grafia modificada ll, dita ela geminada (?2.1.2), que apareix a l'interior de mot entre vocals: allot , collegi, illusi, novella, tranquillitat. La grafia ll s'escriu per raons etimolgiques en mots provinents d'altres llenges que [...]
37. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [t] i [d] : t i d 2.7.3.1. A comenament de sllaba, els sons oclusius dentals [t] i [d] es represen-ten, respectivament, per t i d: taula, temps, tirar, tornar, turisme, treball; catal, costa, futur, hotel, lletra , pilota, ratol, setembre, Antoni, Ester, Teresa, Estagell [...]
38. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Resum de l'ortografia dels sons oclusius a final de sllaba El quadre 24 recull sumriament la distribuci de les grafies de tots els sons oclu-sius a final de sllaba. QUADRE 24 Distribuci de les grafies dels sons oclusius a final de sllaba P , T , C (CONSONANTS SORDES) B , D , G (CONSONANTS [...]
39. L'accent i la diresi. L'ACCENT GRFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
mots aguts en qu s'accentua la o (bast, fams). Ara b, en el cas de la e, les difern cies dialectals fan que no en tots els parlars es pronunci una vocal oberta quan orto grficament hi correspon un accent greu. Aix, la e oberta del catal central, que proporciona la base per a usar l'accent [...]
40. Les lletres. LES VOCALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons voclics tnics L's de les grafies vocliques en el vocalisme tnic general s unvoc i no es pres-ta a confusi en la mesura que a cada so voclic li correspon la seva grafia voclica, amb el benents que els sons [ ? ] i [e], d'una banda, i [ ? ] i [o], de l'altra [...]
Pgines  4 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>