Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple: Xerraven a l'una. Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar. Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot una [...]

El mot erradicar i els seus derivats, erradicació, erradicatiu, etc., es pronuncien amb erra vibrant, com arròs o terrissa, i s'escriuen amb rr. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2b)  [...]

D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català o [...]

amb un de llatí (o amb part d'una expressió llatina), cal tenir en compte que la forma catalana s'accentuarà o no segons les normes ortogràfiques del català, mentre que la llatina no s'accentuarà: Una òpera de Puccini L'opera prima de la directora La televisió pública La res publica. Ara bé, cal [...]

Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo. En canvi, no s'apostrofen ni  [...]

La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c. Es pot trobar ç: a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc. a final de mot: braç, veloç [...]

Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents: En mots aguts: la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc. la [...]

Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents: En mots aguts: la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc. la tercera persona del singular del passat simple [...]

L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´). La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]

El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc. s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema) Cal tenir [...]