exemple:
El Sergi agafa totes les feines que li surten: des de fer de cangur fins a passejar gossos.
A l'habitació dels mals endreços hi tenim des d'una cafetera fins a un puzle de mil peces.
Un sintagma encapçalat per la preposició des de pot expressar un punt a partir del qual es compta o s'estableix [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
Les expressions per davant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple:
Avui he passat per davant de la botiga però no t'he vist.
Aquest jersei es corda per darrere.
En canvi, per indicar una [...]
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de la forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple:
En Joan és [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:
El meu cotxe és blau.
El vent que fa és humit [...]
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
Malgrat que en alguns contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber més, conèixer més, veure més, etc.), aquest ús no és acceptable. Per tant, si no es fa [...]
