En molts altres casos (animals salvatges exòtics, ocells, peixos i altres animals marins, insectes) hi ha un únic nom masculí o femení per designar els individus dels dos sexes de cada espècie. Així, són masculins, per exemple, els noms corc, escarabat, rossinyol, gripau, tauró, cocodril, mico [...]
L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu' és ebrenc, ebrenca. També s'aplica a algú natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. Per [...]
El plural de conseller delegat o consellera delegada és consellers delegats, conselleres delegades.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.
[...]
El plural de tinent general o tinenta general és tinents generals, tinentes generals.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.
[...]
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
Formentera: formenterenc -a
Fornalutx: fornalutxenc -a
Inca: inquer -a
Lloret de Vistalegre: llorità -ana
Lloseta: llosetí -ina
Llubí: llubiner -a
Llucmajor: llucmajorer -a
Mallorca: mallorquí -ina
Manacor: manacorí -ina
Mancor de la Vall: mancorí -ina
Maó: maonès -esa
Maria de la Salut: mariando -a
Marratxí [...]
La sigla de comunitat autònoma és CA. Quan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres de la sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs.
[...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
