, Només es veu un sol color, Ho han de fer ells sols;
quan és una forma del verb soler: Sol venir els dijous, Sols anar a cine?;
quan és un adverbi: Ni tan sols l'han esmentat.
[...]
complement es reprèn amb un pronom feble quan aporta informació coneguda i es desplaça cap a la dreta o l'esquerra. Per exemple:
De tota la seva obra se'n desprèn que tingué una vida complicada.
Se'n deriva la conclusió següent, de les dades exposades.
D'això en dedueixo que no té cap intenció de venir a [...]
determinat o establert, en què en comptes de tenir una veritable passiva (en la qual hi haurà el verb ser), s'utilitza el verb estar. Per exemple:
Les activitats extraescolars són establertes per l'AMPA.
Aquest canvi està determinat pel nou horari.
Amb aquests mateixos participis, també es pot fer servir el verb venir [...]
La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:
Gireu cap a la dreta.
Podeu venir a berenar cap a les sis.
En aquesta ampolla hi caben cap a dos litres [...]
: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué [...]
Perquè
Indica causa i equival a ja que:
Fa una festa perquè és el seu aniversari.
No surtis, perquè plou.
Indica finalitat o terme i equival a a fi que, amb la finalitat que o per tal que:
Va venir perquè li féssim un certificat.
Queda poca estona perquè arribin.
Equival a raó o causa [...]
gerundi pot complementar tota l'oració principal. En aquest cas, generalment té valor duratiu i expressa una acció simultània o immediatament anterior a la de l'oració principal. Per exemple:
Mirant aquella pel·lícula li va venir son. ('mentre mirava...')
Havent dinat vam sortir a fer un volt. ('després [...]
velaritzades en aquests temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Passat simple
Imperfet de subjuntiu
Participi
caic
caigui
caigué
caigués
caigut, caiguda
vinc
vingui
vingué [...]
