FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
s'acordaren. Concedir, consentir o donar (el que algú demana). Li acordà la mà de la seva filla. Acordeu-me aquesta gràcia. Admetre com a ver. Tothom li acorda que ho ha fet sense cap mala intenció. [...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rebre allò que ens ha estat tramès, adreçat. Acusar recepció d'una tramesa de gènere. Acció de donar entrada, d'admetre dins seu. Recepció dels aliments a l'estómac. Rebuda, acolliment. Acte solemne d'acollir en una corporació o una casa algun personatge, amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que no el conec. Discernir . conèixer els coixos asseguts Endevinar les males intencions de la gent. no conèixer el color d'una cosa No veure-la ni per remei. Acceptar, admetre, (algú) com tenint un cert títol. No el vol conèixer més per fill. Quan es tracta dels seus interessos, no coneix ni [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vol que no qui pot. en voler loc. adv. Quan hom vulgui. En voler podem partir. fer una cosa sense voler Fer-la involuntàriament, sense el propòsit de fer-la. voler i doler Tenir desig i por d'una cosa al mateix temps. Admetre com a veritable. Ara jo vull que hagi estat així com dius: no per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mà. parar l'esquena Resignar-se a rebre una reprensió, retrets, etc. L'has ben espifiada, ja pots parar l'esquena. parar la galta Oferir-la per rebre un bes, una bufetada. parar la mà Admetre diners en recompensa d'un favor, d'un ajut, etc. Impedir de continuar avançant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep sobirà d'una nació, ordinàriament per la vida i per successió hereditària. Un rei absolut, constitucional. El rei d'Anglaterra. Isabel II, reina d'Espanya. La reina regent. tenir un rei al cos Ésser orgullós en extrem, no admetre traves, limitacions, a la pròpia voluntat [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]