FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre (algú que es presenta). Acollir bé, malament, fredament. Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat. Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb aplaudiments [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
compliments, al llenguatge, a l'estil, a les frases, etc., corrents, col·loquials. Dissenyat per a admetre entre sis i nou passatgers, a més de l'equipatge, s'aplica a un vehicle. Brec2 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pensament s'acordaren. Concedir, consentir o donar (el que algú demana). Li acordà la mà de la seva filla. Acordeu-me aquesta gràcia. Admetre com a ver. Tothom li acorda que ho ha fet sense cap mala intenció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rebre allò que ens ha estat tramès, adreçat. Acusar recepció d'una tramesa de gènere. Acció de donar entrada, d'admetre dins seu. Recepció dels aliments a l'estómac. Rebuda, acolliment. Acte solemne d'acollir en una corporació o una casa [...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el color d'una cosa No veure-la ni per remei. Acceptar, admetre, (algú) com tenint un cert títol. No el vol conèixer més per fill. Quan es tracta dels seus interessos, no coneix ni parents ni amics. Els cavalls ja no coneixien el fre. No es pot discutir amb ell: no coneix la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propòsit de fer-la. voler i doler Tenir desig i por d'una cosa al mateix temps. Admetre com a veritable. Ara jo vull que hagi estat així com dius: no per això ets menys culpable. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l'altra. Una cosa, exigir. Aquesta ofensa vol una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
para el davantal. Vols confits? Para la mà. parar l'esquena Resignar-se a rebre una reprensió, retrets, etc. L'has ben espifiada, ja pots parar l'esquena. parar la galta Oferir-la per rebre un bes, una bufetada. parar la mà Admetre diners en recompensa d'un favor, d'un ajut, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep sobirà d'una nació, ordinàriament per la vida i per successió hereditària. Un rei absolut, constitucional. El rei d'Anglaterra. Isabel II, reina d'Espanya. La reina regent. tenir un rei al cos Ésser orgullós en extrem, no admetre traves [...]
