Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.007
|
31.
Concordança de tot davant d'un topònim / tota Catalunya o tot Catalunya?
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
Tot Catalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
|
|
32.
Ús de per davant de nom o de sintagma adjectival amb valor causal
Font
Fitxes de l'Optimot
Una de les maneres de construir els complements que expressen causa és per mitjà de la preposició per. Generalment, precedeix un substantiu. Per exemple:
Ho fa per necessitat.
Es mou per pur interès.
Malgrat que no és tan habitual, la preposició per també pot introduir un sintagma adjectival amb [...]
|
|
33.
Els prefixos hiper-, mega-, super-, ultra- davant de locucions
Font
Fitxes de l'Optimot
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
|
|
34.
Usos de per davant d'una oració amb valor causal
Font
Fitxes de l'Optimot
Una de les maneres de construir els complements que expressen causa és amb la preposició per, que pot introduir una oració d'infinitiu. Per exemple:
Et dono les gràcies per haver-me ajudat tant.
Això t'ha passat per no presentar els papers quan calia.
Si la preposició introdueix l'infinitiu ser [...]
|
|
35.
Verbs 'sentir' i 'veure' davant d'infinitiu / Verbs de percepció davant d'infinitiu / 'sentir dir' o 'sentir a dir'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
|
|
36.
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Font
Fitxes de l'Optimot
i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest.
En aquell hivern de les [...]
|
|
37.
Preposició davant de dècades: els anys seixanta, en els anys seixanta o als anys seixanta?
Font
Fitxes de l'Optimot
la preposició a o en. Per exemple:
Es va enriquir sobretot en els noranta / als noranta, abans del canvi de segle.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3a i 31.2.3d)
[...]
|
|
38.
Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'
Font
Fitxes de l'Optimot
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
|
|
39.
Article davant dels dies de la setmana / el dimecres o els dimecres? ('cada dimecres')
Font
Fitxes de l'Optimot
novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous')
Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat')
En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d [...]
|
|
40.
Concordança de mig davant d'un topònim / mitja Catalunya o mig Catalunya?
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
|
