Resultats de la cerca bàsica: 91

31. xenixell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les compostes, un xic suculenta, de fulles pinnatífides o pinnatipartides, les superiors una mica abraçadores, capítols grocs, petits i cilíndrics, amb lígules curtes o nul·les, disposats en inflorescències subcorimbiformes, i fruits amb plomall, molt comuna en horts i [...]
32. alot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aleta 1 . Petit plomall inserit en el primer artell de l'ala, corresponent al dit polze.  [...]
33. períploca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les asclepiadàcies, de fulles oblongues i gruixudes, flors d'un púrpura vinós per dins i verdoses per fora, fruit format per dos llargs fol·licles molt divergents i llavors petites proveïdes d'un vistós plomall, propi de les màquies i espinars de les terres [...]
34. empudegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir, infectar, de pudor. Amb aquesta pipa empudegues la sala. Cremant aquest plomall has empudegat tota la casa. Molestar, empipar.  [...]
35. cogullada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels alàudids, d'uns 17 centímetres de llargada, amb un plomall al cap del mateix color terrós que la resta del plomatge (Galerida cristata). cogullada fosca Ocell de la família dels alàudids, amb el plomall i el plomatge de tonalitats més fosques que la cogullada [...]
36. espirògraf 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poliquet sedentari, amb el cos completament entaforat dins un tub, incrustat de fang, del qual només surt l'enorme plomall branquial (Spirographis spallanzanii).  [...]
37. miraguà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capoc . Plomall sedós de les llavors de l'aràujia, emprat per a omplir coixins. miraguà de jardí [o miraguà fals] Aràujia .  [...]
38. cacatua
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels psitaciformes, de plomatge vistós i brillant, i de cap adornat d'un bell plomall de grans plomes mòbils, originari d'Oceania.  [...]
39. sarià
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels gruïformes, de color brunenc a les parts superiors, blanquinós a les inferiors, amb un plomall a la base del bec, que viu a l'Amèrica del Sud (Cariama cristata).  [...]
40. bruel 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels muscicàpids, de mida molt petita, de color verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit, semblant al reietó, però amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus ignicapilla).  [...]
Pàgines  4 / 10 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  Següent >>