FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aberració geomètrica segons la qual la imatge d'un objecte puntual allunyat de l'eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa. Floc de bràctees, brins, etc., que coronen certes inflorescències i llavors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Floc de neu. Mesura de capacitat per a grans o per a fruita. Part de la majoria dels arts d'encerclament i de ròssec, i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de paper amb què se subjecta un floc de cabells que es vol arrissar. Full de paper d'alumini o de paper resistent untat amb oli amb què s'embolica una menja per coure-la al forn. Costelles a la papillota. Truita de riu en papillota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de molts fils de seda, llana, etc., lligats per un de llurs extrems formant una espècie de bola o plomall estarrufat o un pom de fils penjants, usada com a adornament. Cordó terminat en una borla o floc que penja del pal d'un penó, d'una bandera, d'un capel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les zingiberàcies, de grans fulles oblongues i de flors grogues agrupades en espigues denses, terminades en un floc de bràctees rosades, originària de l'Àsia sud-oriental i cultivada als països tropicals, el rizoma de la qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula petita i lleu d'un cos que l'aire s'emporta fàcilment, que està en suspensió en l'aire, en un líquid. Tenir una volva a l'ull. Un líquid ple de volves. Filament, pellofa, etc., diminuts. Una volva de segó. Floc de neu. Quina nevada! Mira com cauen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la xocolata sobre el paper per batre-la i donar-li la forma de rajola. Cel·la de bresca. Armadura en forma de pinya, formada per tres o més barnilles corbes que, al capdamunt de la filosa, serveix per a posar-hi el floc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en forma de canó o rotlle envoltant o com envoltant una tija cilíndrica. Caragolar un mapa. Caragolar una cigarreta. Retorçar (un objecte flexible). Caragolar un floc de cabells. Caragolar-se algú el bigoti. Caragolar un renec. El cabell se'm caragola. Caragolar-se de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part del cos, especialment la cintura. Cenyeixi-li el cinturó. Cenyeix-te la faixa. Cenyir l'espasa. Ell cenyí la corona de l'Imperi. Anar proa a vent. Hem hissat la vela mestra i amb el floc cenyim d'allò més bé: aviat serem a port. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Munt (Saxifraga catalaunica). corona imperial Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles lanceolades i de flors penjants, vermelles, grogues o ataronjades, disposades en cercle al capdamunt de la tija i sota un floc de petites fulles, originària del Pròxim Orient i [...]
