Resultats de la cerca frase exacta: 65

31. enclaustrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar (algú) en un claustre, un convent o un monestir. Tancar-se, recloure's. Es va enclaustrar a casa tot el mes de maig per preparar els exàmens finals.  [...]
32. monja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Religiosa d'algun dels ordes monàstics aprovats per l'Església. Fer-se monja. Un convent de monges. Espurnes petites d'un paper que es crema. Milana 2 . Mongeta.  [...]
33. prior priora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que governa un convent. Prelat que, en algunes comunitats, és de categoria inferior a l'abat. Capellà que té cura d'un hospital, d'una casa de misericòrdia, etc. prior d'una confraria Majordom 2 .  [...]
34. pitança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ració de menjar que es dona en els establiments de beneficència. Anaven al convent els dies de pitança. Menjar² 1 . Que no ens falti la pitança! Tassa gran de terra cuita de color groc, usada per a posar vi.  [...]
35. ecònom ecònoma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada d'administrar, en certs establiments, en cases importants, etc. L'ecònom d'un convent. Ecònom dels beneficis vacants. El qui serveix un ofici eclesiàstic en lloc del titular. Sacerdot destinat a una parròquia pel bisbe perquè faci les funcions del rector per [...]
36. dot 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni. Un bon dot. Aportar en dot. Allò que aporta al convent una noia que es fa monja. Qualitat amb què la naturalesa ha adornat algú. El talent és un dot molt estimat. Els seus dots [...]
37. religiós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
religiosos. Persona que ha professat en un institut religiós. Va celebrar la missa un religiós carmelità. Un convent de religioses de clausura.  [...]
38. cel·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apartament petit destinat a un religiós en un convent, a un pres en una presó. Part del temple clàssic destinada a guardar-hi la imatge de la divinitat. Compartiment petit de la part esponjosa d'un cos. Element bàsic d'una xarxa cristal·lina, format per un paral·lelepípede, definit [...]
39. desert -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Allò era un desert: érem quatre gats comptats. Regió terrestre de clima calent i àrid, amb menys de 200 mil·límetres de precipitacions l'any, on la vegetació manca o és molt escassa. El desert del Sàhara. desert fred Regió terrestre molt àrida i freda i pràcticament sense vegetació. Convent o [...]
40. llepar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la façana del convent. Tacar-se fregant la superfície (d'una cosa que deixa). Emportar-se (alguna cosa) en un repartiment. Treure (d'una peça de suro, d'un tap, etc.) una llepia. Adular baixament. llepar el cul a algú Mostrar-se baixament servil envers algú.  [...]
Pàgines  4 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>