FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer o minvar (una pena, una preocupació, un malestar) amb distraccions, entreteniments, etc. Si passejava una estona li semblava que esbargia els maldecaps de la feina. Havia esbargit les temptacions amb lectures de devoció. Lliurar-se a entreteniments o deports que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suprimir en la pronunciació o en l'escriptura (un so o una lletra d'un mot). La preposició de elideix la seva e davant un mot començat en vocal. Un element vocàlic, desaparèixer en la pronunciació o en l'escriptura. La a de la no s'elideix davant u o i àtones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
roleus d'impremta. Conjunt dels caràcters necessaris per a fer el motlle d'una composició tipogràfica. Recurs cinematogràfic que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer la imatge per subexposició creixent o decreixent de dos plans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar de fer un exercici, un treball, una activitat, per fer desaparèixer el cansament. Vam aturar-nos a descansar una estona a l'ombra d'un arbre. Treballem tres dies seguits i en descansem un. Deixar descansar la terra. Dormir 1 1. Bona nit i a descansar de gust. El malalt ha descansat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que molesta, que no té cap utilitat. Fer ara aquesta feina és una punyeta. anar-se'n a fer punyetes Fer-se malbé, desaparèixer. Amb aquesta avaria se n'ha anat a fer punyetes la feina de quinze dies. fer la punyeta a algú Molestar-lo, fastiguejar-lo [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les mans] Defugir-ne la responsabilitat. Fer desaparèixer (allò que taca la consciència, la reputació, etc.), per mitjà de l'expiació, d'una reparació, etc. Estendre (sobre un dibuix) capes de tinta xinesa, de sèpia, etc., desfeta en aigua, fent els clars i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
desaparèixer del mercat (una publicació presumiblement delictiva). En quím., convertir (una espècie química en solució, específicament un catió metàl·lic) en una altra espècie soluble que no tingui les propietats no volgudes de la primera, i a la qual es pugui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a posar en bon estat (allò que ha sofert un dany, una dilapidació, una destrucció parcial). Reparar la teulada d'una casa. Reparar una nau vella. Reparar un camí. Reparar les forces perdudes. Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alteració, de destrucció. Certes viandes es conserven molt bé adobant-les amb sal i vinagre. Conserveu-vos bons i sans. No deixar perdre, no deixar desaparèixer. En enderrocar el castell, no conservaren sinó la capella. De les províncies conquerides, solament n'ha conservada una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar de tenir (una cosa que una contingència ens ha pres, s'ha emportat, ha fet anar a raure a un indret que desconeixem). Perdre les claus, un botó. Veure desaparèixer, deixar de conservar (quelcom susceptible de minva o destrucció). Perdre un ull, una mà. Perdre els [...]
