FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de braquiòpodes, amb conquilla globosa, generalment llisa, amb una estructura calcària interna en forma de llaç, que han viscut del devonià a l'actualitat i tenen un important registre fòssil del mesozoic. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adorn de cintes, de flors, etc., que es col·loca en la divisa dels toros. Llaç que, subjecte a la cua, es posen els toreros quan surten a torejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar formant llaç o llaços. Enllaçar dues cordes. Havia enllaçat les dues inicials dels noms. Els lligaboscos s'enllaçaven amb la vinya salvatge. Cintes que s'enllacen les unes amb les altres. Establir un enllaç (entre dues o més coses). El cordó [...]