' (hendecasíl·lab, hendecàgon), hepat(o)- 'fetge' (hepatitis), hept(a)- 'set' (heptaedre, heptasíl·lab), herbi- 'herba' (herbicida, herbívor), heter(o)- 'altre que l'habitual' (heteròclit, heterodox, hetero-geni, heterosexual ), hex(a)- 'sis' (hexàgon, hexàmetre), hial(o)- 'cristall' (hialí ), hidr(o)- i -hídric [...]

L'accent diacrític A més de marcar gràficament la síl·laba tònica, l'accent també s'aplica a un curt nombre de mots monosíl·labs d'ús freqüent que, d'acord amb les regles generals d'ac· centuació (§ 3.1.1.3), no s'haurien d'accentuar. Aquest accent s'anomena diacrític (o 96 3.1.3 sia, distintiu), [...]

mots aguts en què s'accentua la o (bastó, famós). Ara bé, en el cas de la e, les diferèn· cies dialectals fan que no en tots els parlars es pronunciï una vocal oberta quan orto· gràficament hi correspon un accent greu. Així, la e oberta del català central, que proporciona la base per a usar l'accent [...]

Malgrat la grafia, cal tenir en compte que, d'acord amb les regles que s'aca-ben d'apuntar: a) S'apostrofen l'article singular i la preposició de davant nombres i davant sigles que es lletregen, en aquells casos en què es pronuncien amb un so vocàlic inicial: l'1 de febrer, l'XI Simposi de Ciències [...]

. Respecte de l'ortografia de la v en àrees on es confonen els sons [b] i [v], vegeu §?2.7.2.3. S'escriu f a final de síl·laba: diftèria, diftong, naftalina, oftalmologia, caftà, muftí, òfset; Da fne, Neftalí, Afganistan, Sifnos; baf, escalf, golf, matalaf, serf, tuf, bolígraf, fotògraf, paràgraf, telègraf [...]