Resultats de la cerca bàsica: 90

41. espinguet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So, crit, agut. L'espinguet del clarí. Quins espinguets fa, aquesta criatura! Veu aguda. Amb el seu espinguet tapava totes les converses. Quin espinguet que té, aquest noi! Persona que xiscla, crida.  [...]
42. tit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el llenguatge infantil, pollet, moixó, ocell petit. Crit amb què hom crida els pollets o l'aviram. Tits, tits! Xiscle . Crit del tord al temps del zel o de la passa.  [...]
43. empinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar dret i més alt de la posició normal. Posar-se de puntetes. La criatura s'empina per arribar a l'interruptor. Alzinar-se . La dama s'empinà i cridà que allò era un ultratge.  [...]
44. curiositat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de curiós. La curiositat dels infants. Tinc curiositat de conèixer-les. Satisfer la curiositat d'algú. Despertar la curiositat d'algú. La curiositat d'un fet. Cosa rara, estranya, que desperta l'interès i crida l'atenció. Curiositats científiques. Ens [...]
45. nominal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al nom. Una crida nominal. Una votació nominal. Que té la funció d'un nom. Que existeix de nom, però no en realitat. Que té el nom d'una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal. Que correspon al funcionament previst com a normal i [...]
46. anunci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anunciar; l'efecte. Avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic. La plana d'anuncis del periòdic. Anunci de defunció, de casament. Discurs persuasiu breu presentat al públic consumidor que crida la seva atenció sobre un producte, una marca o [...]
47. vocació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cridar Déu algú invitant-lo a anar a ell, o a dur a terme una missió, a canviar de vida, etc. La vocació d'Abraham, dels gentils. Inclinació que hom sent a un cert gènere de vida, especialment a la vida religiosa, a un estat, a una professió, etc. vocació hereditària Crida que fa [...]
48. respondre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[ger. responent; p. p. respost; ind. pr. 1 responc; sub. pr. respongui, etc.; subj. imperf. respongués, etc.] Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació). [...]
49. fiança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
responent que el demandat es presentarà a la crida del jutge sempre que aquest li ho mani.  [...]
50. veu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, crida, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle. Reconèixer algú en la veu. Baixar, alçar, la veu [...]
Pàgines  5 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>