El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
Per indicar que es persegueix una persona, especialment amb la idea d'amenaçar-la o atacar-la, no és acceptable fer servir l'expressió (anar) a per. Per exemple, es pot dir:
Ja pots vigilar perquè van darrere teu. (i no van a per tu)
Llavors ja era tard, ens trepitjaven els talons. (i no [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte [...]
Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple:
A falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony.
A manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas.
A falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça [...]
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]