L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim [...]
, agrairem, agraireu, agrairan), agrairia (agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien).
2. En els mots derivats per prefixació i compostos. Per exemple: antiincendis, biunívoc, coincident, contraindicació, neoimpressionista, reincident, reunir, tallaungles. En són excepcions els mots en què pot no [...]
valencià. ('e tancada')
No obstant això, els símbols dels punts cardinals sí que s'apostrofen segons les regles ortogràfiques d'apostrofació: Tot seguit preneu el camí de l'E i no el del S.
També és preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d'especialitat en què [...]
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En una part important dels parlars el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles en els casos següents [...]
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma [...]
aquest text es parla de les tres Maries.
Per als casos de noms compostos, però, cal tenir en compte que habitualment només es pluralitza el segon element. Per exemple:
Faran un càsting per a un espectacle sobre La Trinca: diuen que triaran el més autèntic de tots els Josep Maries, Tonis i Miquel Àngels [...]
, focus, corpus, fetus, porus, virus, etc.;
els noms compostos que tenen l'últim element flexionat en plural: comptagotes, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, rentaplats, somiatruites, trencaclosques, etc.
un conjunt escàs d'adjectius: isòsceles, llepafils, norris...;
Cal recordar que el nom [...]
, Isidre, Josep, etc.
z només en algunes paraules: alguns mots provinents d'altres llengües (amazona, bizantí, Bizanci, magazín, topazi, trapezi, etc.); mots cultes compostos amb esquizo-, rizo-, -zoic, -zou, -zoide (esquizofrènia, rizoma, paleozoic, protozou, espermatozoide, etc.)
Després de consonant s [...]