Resultats de la cerca frase exacta: 67

41. pinta 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
dissimular algun defecte sense desteixir la roba. Eina de torner que serveix per a fer les cares interiors de les rosques. Testa d'una doga de barril. Part inferior del barret de molts bolets, que correspon a les lÓmines o als porus. Esparrall . Cardˇ . pinta de bruixa Agulletes de bruixa. pinta de [...]
42. escombra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plÓstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastˇ o d'una canya, que serveix per a escombrar. escombra de bruixa Grup anormalment dens de branques, producte d'una alteraciˇ del creixement que estimula la [...]
43. forquilla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
al quadre. Fitora emprada en la pesca fluvial. forquilla del paratrama Dispositiu del teler mecÓnic que detecta la manca de trama i atura el teler. Agulletes de bruixa. Agulles de pastor. Candeler1.  [...]
44. encantar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Obrar (sobre alg˙ o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts mÓgiques, pronunciant certes fˇrmules. La bruixa havia encantat el prÝncep. Orfeu encantava les feres. Sotmetre a una influŔncia irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat amb les seves proeses [...]
45. merda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[o Ússer una merda seca] ╔sser un no ning˙. fer el merda Fer-se veure, presumir. portar merda a l'espardenya Tenir mala sort. Embriaguesa . Per Cap d'Any vaig agafar una bona merda. merda de bruixa Col˛nia de cianofÝcies de l'espŔcie Nostoc commune, que forma una massa irregular i [...]
46. cÓnem
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
bruixa Acant 1 1 . cÓnem de Guinea Herba anual de la famÝlia de les malvÓcies, alta, de fulles lobades o dividides en segments linears i flors groguenques, originÓria de l'└frica tropical i cultivada Ómpliament, la tija de la qual produeix una fibra comercial emprada com a substitut del jute [...]
47. cranc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
forma d'ou, amb el peridi marcat per un reticle de solcs a la superfÝcie, de l'interior del qual surt un receptacle vermell, buit, reixat i pudent, que s'aclofa i forma la gita de bruixa (Clathrus ruber). cranc petit Bolet de l'ordre de les falĚlals, semblant al cranc, de [...]
48. llet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
ametlles. llet de soia Emulsiˇ de soia. llet d'ocell Llet de gallina. llet de bruixa Lleteresa 1 . llet de gallina Planta bulbosa de la famÝlia de les liliÓcies, de fulles totes basals, linears i amb una banda medial blanquinosa, flors blanques per dins i verdoses per fora, agrupades en corimbe, i [...]
49. ra´m
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
. ra´m de bruixa Crespinell . ra´m de guineu Herba de la famÝlia de les liliÓcies, rizomatosa i t˛xica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de pŔtals linears groguencs, i en la fructificaciˇ una baia negra, que [...]
50. ou
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
d'ou i coloraciˇ blanca. ou de bruixa Cranc 3 1 . ou de gos Ou del diable petit. ou de monjola Ou de reig. ou de m˙rgola Cassoleta violÓcia. ou de reig Reig en fase immadura. ou del diable Bolet comestible de l'ordre de les falĚlals, amb aspecte d'ou, que en madurar s'obre i exposa [...]
PÓgines  5 / 7 
<< Anterior  PÓgina  1  2  3  4  5  6  7  SegŘent >>