Disposar formant un munt. Anem a l'era a amuntegar les garbes. Les mercaderies s'amuntegaven al moll. Acumular 1 1 i 1 3 . Amuntegar riqueses.  [...]

El bestiar, menjar brosta. Els bous brostegen l'herba. Escollir, d'un munt o conjunt de coses, les millors. Escollir d'una cosa la part millor.  [...]

Floró usat per a coronar la part superior de certs elements arquitectònics. Merlet de castell o de torre. Munt de pedres amb què es resguarda una fita.  [...]

Gros munt de palla sostingut per un pal en el centre que se sol fer prop de l'era després de la batuda. Pallissa1 1  [...]

Remenar (el foc) amb la furga. Remenar (un munt de coses) ficant-hi la mà, la burxa, etc. El porc, somoure i remenar (la terra). No s'ha cansat de furgar fins a descobrir la veritat.  [...]

Remenar amb la mà (un munt de coses) com volent apreuar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, algunes. Graponejar . Moure una clau, un ferro, (dins un pany, un mecanisme), com tractant d'obrir-lo, de fer-lo anar, etc.  [...]

. caramull d'un paller Porció superior, de forma cònica. Munt 2. Un caramull de pedres, de bales, de rocs. Munt de gra que resulta de la batuda d'un dia. Fer el caramull després de la batuda. Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa.  [...]

Munt de terra entre dos solcs. Munt de terra més alt que separa un conreu de l'altre. La part més alta de la teulada que la parteix en dos vessants. Acabament en angle que hom dona a les parets d'un tancat, a un mur, etc., perquè l'aigua de la pluja s'escorri pels costats [...]

Munt de coses en desordre. En un racó de la cambra hi havia un pilot de llibres. Matèria amassada formant una bola. Un pilot de cera. Un pilot de cabells, de palla. Els pilots de llana que es fan en els matalassos.  [...]

Convertir en brasa ardent. Abrasar un munt de carbó. Un incendi havia abrasat el bosc. Comunicar (a alguna cosa) una escalfor ardent. El sol de l'estiu abrasa l'aire. Una passió, lliurar a les seves ardors (algú). L'amor que l'abrasa. Abrasar-se d'ira.  [...]