FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terra on hom s'ha criat, on hom viu. L'agre del terrer. Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició a altres tipus de sòls. Lloc d'on treuen la terra per als terrissers. Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau. A les labors mineres, munt format per l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Floró usat per a coronar la part superior de certs elements arquitectònics. Merlet de castell o de torre. Munt de pedres amb què es resguarda una fita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar formant un munt. Anem a l'era a amuntegar les garbes. Les mercaderies s'amuntegaven al moll. La gent s'amuntega davant les taquilles de l'estadi. Acumular 1 1 i 1 3. Amuntegar riqueses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remenar (el foc) amb la furga. Remenar (un munt de coses) ficant-hi la mà, la burxa, etc. El porc, somoure i remenar (la terra). No s'ha cansat de furgar fins a descobrir la veritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció superior, de forma cònica. Munt 2. Un caramull de pedres, de bales, de rocs. Munt de gra que resulta de la batuda d'un dia. Fer el caramull després de la batuda. Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remenar amb la mà (un munt de coses) com volent apreuar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, algunes. Graponejar . Moure una clau, un ferro, (dins un pany, un mecanisme), com tractant d'obrir-lo, de fer-lo anar, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Munt de terra entre dos solcs. Munt de terra més alt que separa un conreu de l'altre. La part més alta de la teulada que la parteix en dos vessants. Acabament en angle que hom dona a les parets d'un tancat, a un mur, etc., perquè l'aigua de la pluja s'escorri pels costats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Munt de coses en desordre. En un racó de la cambra hi havia un pilot de llibres. Matèria amassada formant una bola. Un pilot de cera. Un pilot de cabells, de palla. Els pilots de llana que es fan en els matalassos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en brasa ardent. Abrasar un munt de carbó. Un incendi havia abrasat el bosc. Comunicar (a alguna cosa) una escalfor ardent. El sol de l'estiu abrasa l'aire. Una passió, lliurar a les seves ardors (algú). L'amor que l'abrasa. Abrasar-se d'ira. [...]
