Resultats de la cerca frase exacta: 67

41. pinta 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
dissimular algun defecte sense desteixir la roba. Eina de torner que serveix per a fer les cares interiors de les rosques. Testa d'una doga de barril. Part inferior del barret de molts bolets, que correspon a les lmines o als porus. Esparrall . Card . pinta de bruixa Agulletes de bruixa. pinta de [...]
42. escombra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plstic, etc., lligat generalment al cap d'un bast o d'una canya, que serveix per a escombrar. escombra de bruixa Grup anormalment dens de branques, producte d'una alteraci del creixement que estimula la [...]
43. forquilla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
al quadre. Fitora emprada en la pesca fluvial. forquilla del paratrama Dispositiu del teler mecnic que detecta la manca de trama i atura el teler. Agulletes de bruixa. Agulles de pastor. Candeler1.  [...]
44. encantar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Obrar (sobre alg o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts mgiques, pronunciant certes frmules. La bruixa havia encantat el prncep. Orfeu encantava les feres. Sotmetre a una influncia irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat amb les seves proeses [...]
45. merda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[o sser una merda seca] sser un no ning. fer el merda Fer-se veure, presumir. portar merda a l'espardenya Tenir mala sort. Embriaguesa . Per Cap d'Any vaig agafar una bona merda. merda de bruixa Colnia de cianofcies de l'espcie Nostoc commune, que forma una massa irregular i [...]
46. cnem
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
bruixa Acant 1 1 . cnem de Guinea Herba anual de la famlia de les malvcies, alta, de fulles lobades o dividides en segments linears i flors groguenques, originria de l'frica tropical i cultivada mpliament, la tija de la qual produeix una fibra comercial emprada com a substitut del jute [...]
47. cranc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
forma d'ou, amb el peridi marcat per un reticle de solcs a la superfcie, de l'interior del qual surt un receptacle vermell, buit, reixat i pudent, que s'aclofa i forma la gita de bruixa (Clathrus ruber). cranc petit Bolet de l'ordre de les fallals, semblant al cranc, de [...]
48. llet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
ametlles. llet de soia Emulsi de soia. llet d'ocell Llet de gallina. llet de bruixa Lleteresa 1 . llet de gallina Planta bulbosa de la famlia de les lilicies, de fulles totes basals, linears i amb una banda medial blanquinosa, flors blanques per dins i verdoses per fora, agrupades en corimbe, i [...]
49. ram
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. ram de bruixa Crespinell . ram de guineu Herba de la famlia de les lilicies, rizomatosa i txica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de ptals linears groguencs, i en la fructificaci una baia negra, que [...]
50. ou
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
d'ou i coloraci blanca. ou de bruixa Cranc 3 1 . ou de gos Ou del diable petit. ou de monjola Ou de reig. ou de mrgola Cassoleta violcia. ou de reig Reig en fase immadura. ou del diable Bolet comestible de l'ordre de les fallals, amb aspecte d'ou, que en madurar s'obre i exposa [...]
Pgines  5 / 7 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  Segent >>