FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que recorda la de la pala. Una gorra amb pala. La pala d'una xarretera. La pala d'una sabata. Base de metall on s'encasten les pedres precioses. Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical. En bot., tija plana, ampla i gruixuda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vessant en forma de conquilla, ocasionada per esllavissament, la qual es va eixamplant per erosió. Acció notable, que causa admiració o impressiona profundament. Presentar-se a casa seva sense avisar-los va ser un cop genial. cop d'estat Acció de prendre violentament el poder polític d'un [...]
parlars, però, l'emmudiment de la consonant final es produeix sempre quan la segueix un mot que comença per consonant. Per exemple:
[m] camp florit
[n] vessant sinistre
[l] molt perfumada
El procés d'emmudiment de la consonant final no afecta en cap parlar els grups de consonants que no comparteixen el [...]
Vessant suau, al peu d'un relleu, format per la reunió d'una sèrie de cons al·luvials coalescents, característic de les regions àrides o semiàrides. [...]
Forma de relleu monoclinal, semblant a una V invertida, originada per erosió diferencial, que correspon a un estrat de roca resistent a l'erosió en un vessant d'un plec o en una cuesta. [...]
adj 1 vessant. f 2 vessant m. La vertiente de una montaña, el vessant d'una muntanya. 3 [de un tejado] aiguavés m, vessant m [o f]. 4 fig [aspecto] vessant m. [...]