Resultats de la cerca frase exacta: 185

41. arr˛s salvatge amb confit d'Ónec
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica Alimentaciˇ. Gastronomia
 [...]
42. domesticar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Fer domŔstic (un animal salvatge). L'home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges. Fer tractable (una persona de carÓcter rebel i esquerp). Una persona esquerpa, esdevenir tractable. L'home adust es domestica quan rep bons tractes.  [...]
43. orada salvatge amb vapor de pi
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica Alimentaciˇ. Gastronomia
 [...]
44. brau 2 -ava
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Valent davant el perill, en la lluita. Un brau militar. ExcelĚlent 1 1 . ╔s un brau minyˇ. Que excelĚleix en el seu gŔnere, generalment en mal sentit. Quin brau estafador, aquest paio! Fer, salvatge, s'aplica a un animal. Brau i aspre combat.  [...]
45. mutant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
En biol., que provÚ d'una forma salvatge per mutaciˇ. Individu, tipus, fenotip, carÓcter, gen, alĚlel, etc., mutant.  [...]
46. rapinyant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
En herÓld., que duu una presa a la boca, s'aplica a un animal salvatge. Una guineu rapinyant.  [...]
47. civilitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Treure de l'estat salvatge o de barbÓrie, fer passar a un estat mÚs avanšat de cultura intelĚlectual, social, moral, etc.  [...]
48. alšurar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Mancar, enfurint-se, altivant-se, rebelĚlant-se, a la mansuetud acostumada, al respecte o a la submissiˇ deguts. Alšura't, treu el teu furor mÚs salvatge.  [...]
49. mascarat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
En herÓld., que tÚ el cap cobert per una mÓscara, s'aplica a una figura humana o animal. Un salvatge mascarat. Un lleˇ mascarat.  [...]
50. agrest -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Camperol 1 1 . Vida agresta i vida ciutadana. Inculte, mig salvatge. Un lloc, un paratge agrest. Mancat d'urbanitat, rude, incivil. Costums agrestos.  [...]
PÓgines  5 / 19 
<< Anterior  PÓgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  SegŘent >>