FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça superior de l'antena d'una embarcació, que queda a popa. Part prima, o terminada en una bola o en altra forma, del ferro d'un martell, oposada a la cabota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita de tronc buidat o d'escorça, etc., pròpia dels pobles primitius. Embarcació semblant a un bot però de línies molt més fines i molt més lleugera. canoa automòbil Gasolinera 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer surar de nou (una embarcació que estava embarrancada). Els mariners desembarrancaren el llagut llançant la càrrega al riu. Una embarcació embarrancada, surar de nou. Amb la marea, el vaixell es desembarrancà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Graella en forma de teula invertida, amb un mànec per a fermar-la a la popa d'una embarcació, que s'emprava per a fer-hi el foc en el sistema de pesca a l'encesa. [...]