Resultats de la cerca frase exacta: 253

41. armada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de forces de la marina d'un estat. Antigament, conjunt de forces navals amb una mateixa finalitat operativa. Ramat, especialment d'animals joves que el pagès compra per engreixar-los i vendre'ls un cop criats. fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un [...]
42. gelosia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor, afecte, recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit. Té gelosia del seu germà petit. Enveja que ens causa qui gaudeix d'alguna cosa que voldríem per a nosaltres. La gelosia del seu entorn la fa viure anguniosa. Li fa gelosia de veure'ls tan ben avinguts. Enreixat de [...]
43. amoïnar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
44. complaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com plaure] Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament [...]
45. gens
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà. No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès [...]
46. certificat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditat per l'administració de correus, mitjançant un resguard que lliura al remitent i la signatura del destinatari. Són uns documents molt importants, envia'ls per correu certificat. Una carta certificada. Document expedit per un funcionari públic competent o per una persona [...]
47. endossar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l'esquena). Em vaig endossar la capa. Desempallegar-se (de quelcom enutjós) encarregant-ne l'execució, la cura, etc., a un altre. Endossar la feina als altres. Com que no tenia diners per a mantenir-los, me'ls [...]
48. consum
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
durant l'exercici i no s'incorpora a l'estoc de capital. Antic impost municipal sobre certs comestibles i altres gèneres que s'introduïen en una població per vendre'ls. Aquest vi, pagats els consums, resulta car.  [...]
49. manco
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menys 1 1. —No ho entenc. —Manco ho entenc jo! El pixacà pot provocar vòmits més o manco forts, depenent de la quantitat ingerida manco de loc. prep. Menys de. En manco d'un mes. Me'ls ha venut a manco de dos euros el quilo. més o manco loc. adv. Més o menys. Ens ho ha [...]
50. no
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que m'ho donis. Més s'estima restar a casa avui que no pas no veure les festes. c) D'una expressió temporal introduïda per les locucions abans que, fins que. Avisa'ls, abans que no pleguin. Fins que no tornin, no ho podrem aclarir. Després de l'adverbi sí, amb què [...]
Pàgines  5 / 26 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>