Resultats de la cerca frase exacta: 67

41. pinta 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dissimular algun defecte sense desteixir la roba. Eina de torner que serveix per a fer les cares interiors de les rosques. Testa d'una doga de barril. Part inferior del barret de molts bolets, que correspon a les làmines o als porus. Esparrall . Cardó . pinta de bruixa Agulletes de bruixa. pinta de [...]
42. escombra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plàstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastó o d'una canya, que serveix per a escombrar. escombra de bruixa Grup anormalment dens de branques, producte d'una alteració del creixement que estimula la [...]
43. forquilla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al quadre. Fitora emprada en la pesca fluvial. forquilla del paratrama Dispositiu del teler mecànic que detecta la manca de trama i atura el teler. Agulletes de bruixa. Agulles de pastor. Candeler1.  [...]
44. encantar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrar (sobre algú o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. La bruixa havia encantat el príncep. Orfeu encantava les feres. Sotmetre a una influència irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat amb les seves proeses [...]
45. merda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o ésser una merda seca] Ésser un no ningú. fer el merda Fer-se veure, presumir. portar merda a l'espardenya Tenir mala sort. Embriaguesa . Per Cap d'Any vaig agafar una bona merda. merda de bruixa Colònia de cianofícies de l'espècie Nostoc commune, que forma una massa irregular i [...]
46. cànem
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bruixa Acant 1 1 . cànem de Guinea Herba anual de la família de les malvàcies, alta, de fulles lobades o dividides en segments linears i flors groguenques, originària de l'Àfrica tropical i cultivada àmpliament, la tija de la qual produeix una fibra comercial emprada com a substitut del jute [...]
47. cranc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forma d'ou, amb el peridi marcat per un reticle de solcs a la superfície, de l'interior del qual surt un receptacle vermell, buit, reixat i pudent, que s'aclofa i forma la gita de bruixa (Clathrus ruber). cranc petit Bolet de l'ordre de les fal·lals, semblant al cranc, de [...]
48. llet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ametlles. llet de soia Emulsió de soia. llet d'ocell Llet de gallina. llet de bruixa Lleteresa 1 . llet de gallina Planta bulbosa de la família de les liliàcies, de fulles totes basals, linears i amb una banda medial blanquinosa, flors blanques per dins i verdoses per fora, agrupades en corimbe, i [...]
49. raïm
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. raïm de bruixa Crespinell . raïm de guineu Herba de la família de les liliàcies, rizomatosa i tòxica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de pètals linears groguencs, i en la fructificació una baia negra, que [...]
50. ou
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'ou i coloració blanca. ou de bruixa Cranc 3 1 . ou de gos Ou del diable petit. ou de monjola Ou de reig. ou de múrgola Cassoleta violàcia. ou de reig Reig en fase immadura. ou del diable Bolet comestible de l'ordre de les fal·lals, amb aspecte d'ou, que en madurar s'obre i exposa [...]
Pàgines  5 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>