Resultats de la cerca frase exacta: 493

41. picor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molèstia produïda per una cosa que pica, especialment a la pell, la qual fa venir ganes de rascar-se.  [...]
42. ponentejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de ponent. Un vent, tendir a venir de l'oest. Navegar en direcció a ponent.  [...]
43. excepte
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevat². Va venir tothom excepte el seu germà. Això es compleix sempre excepte en el cas citat.  [...]
44. incidir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un projectil, un raig de llum, etc., venir a caure sobre una superfície. Una cosa, repercutir en una altra.  [...]
45. tramuntanejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de tramuntana. Un vent, tendir a venir del nord. Aquest gregal tramuntaneja. Fer rumb cap a tramuntana.  [...]
46. messianisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creença en la pròxima vinguda d'un messies. Moviment religiós o polític entorn d'un messies present o per venir.  [...]
47. folgar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer festa, reposar de treballar. Els nois folguen la tarda del dijous. Passar el temps divertint-se. Venir ample. Fer l'acte sexual.  [...]
48. indiscreció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de discreció, qualitat d'indiscret. La indiscreció del venedor ens va perjudicar. Acció indiscreta. Fer-lo venir ha estat una indiscreció.  [...]
49. a remà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
venir alguna cosa a remà a algú Venir-li molt malament de fer-la. Em venia molt a remà haver-me de llevar tan de matí.  [...]
50. desplaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com plaure] No plaure. És un home que em desplau. Si no t'ha de desplaure, el faré venir.  [...]
Pàgines  5 / 50 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>