Resultats de la cerca frase exacta: 113

Diccionari de la llengua catalana
51. nim
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
L'nima en tant que vol, en tant que s principi d'activitat. Volena, intenci, coratge, esperit, de fer una cosa. Ha recuperat l'nim d'escriure. Dona-li nims, que el veig molt abatut.  [...]
52. naturalisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Doctrina filosfica que posa com a primer principi la natura, sense recurs a cap principi transcendent, que no admet altra realitat o altra norma que la natura. Tendncia dins del realisme artstic ms lliure temticament i tcnicament, especialment en les arts plstiques. Escola literria de [...]
53. autarquia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Qualitat d'autrquic. Sistema econmic basat en el principi de l'autosuficincia. Tots els estats tendien a l'autarquia. Organitzaci poltica o econmica que pretn sser autosuficient i no mant contactes amb l'exterior.  [...]
54. libido
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Desig de plaer, sobretot de plaer sexual. En la psicoanlisi, impuls fonamental i fora creadora de l'energia vital que brolla de l'instint o principi de vida i origina i dirigeix les manifestacions de l'impuls sexual.  [...]
55. macarulla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ballaruc 1 . macarulla del neret Cecidi en forma de boles irregulars, verdoses al principi i grogues o vinoses en madurar, que sovinteja sobre les fulles i les flors del neret, produt pel fong basidiomicet parsit Exobasidium rhododendri.  [...]
56. desplaament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
virtual En un sistema fsic sotms a lligams, canvi de posici infinitesimal que, en principi, hom podria efectuar conforme als lligams existents a l'instant considerat. Mecanisme inconscient que fa que una crrega afectiva passi del seu objecte real a un element substitutiu.  [...]
57. vitalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Qualitat de vital. Fora vital, principi de vida. La vitalitat d'un ou. Grau de vigor o de prosperitat de quelcom. Una dona plena de vitalitat. La vitalitat d'un poble. La vitalitat d'un parlar. La vitalitat d'un sufix.  [...]
58. campetx
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Arbret de la famlia de les cesalpinicies, espins, originari de Mxic i cultivat a molts pasos tropicals per la seva fusta (Haematoxylon campechianum). Fusta de campetx, molt dura, negrosa, que cont el principi colorant hematoxilina, molt usada en tintoreria i en ebenisteria.  [...]
59. etern -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Que no t principi ni fi, de duraci infinita. Sols Du s etern. Que no t fi. La vida eterna. Un amor etern. Una queixa eterna. Vlid o existent en tot temps, immutable. Les veritats eternes. Perpetu 1 1 . Les neus eternes.  [...]
60. curare
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Extracte derivat principalment de l'escora de diverses espcies dels gneres Chondrodendron i Strychnos, ver de les sagetes dels indis de les conques de l'Amazones i de l'Orinoco, que cont tubocurarina com a principi actiu i provoca un poders relaxament muscular o una parlisi.  [...]
Pgines  6 / 12 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>