Resultats de la cerca frase exacta: 113

Diccionari de la llengua catalana
51. alfa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Primera lletra de l'alfabet grec (α, Α). l'alfa i l'omega El principi i la fi. Lletra amb qu es designa l'estel ms brillant, o un dels ms brillants, d'una constellaci.  [...]
52. nim
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
L'nima en tant que vol, en tant que s principi d'activitat. Volena, intenci, coratge, esperit, de fer una cosa. Ha recuperat l'nim d'escriure. Dona-li nims, que el veig molt abatut.  [...]
53. desplaament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
virtual En un sistema fsic sotms a lligams, canvi de posici infinitesimal que, en principi, hom podria efectuar conforme als lligams existents a l'instant considerat. Mecanisme inconscient que fa que una crrega afectiva passi del seu objecte real a un element substitutiu.  [...]
54. autarquia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Qualitat d'autrquic. Sistema econmic basat en el principi de l'autosuficincia. Tots els estats tendien a l'autarquia. Organitzaci poltica o econmica que pretn sser autosuficient i no mant contactes amb l'exterior.  [...]
55. libido
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Desig de plaer, sobretot de plaer sexual. En la psicoanlisi, impuls fonamental i fora creadora de l'energia vital que brolla de l'instint o principi de vida i origina i dirigeix les manifestacions de l'impuls sexual.  [...]
56. macarulla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ballaruc 1 . macarulla del neret Cecidi en forma de boles irregulars, verdoses al principi i grogues o vinoses en madurar, que sovinteja sobre les fulles i les flors del neret, produt pel fong basidiomicet parsit Exobasidium rhododendri.  [...]
57. vitalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Qualitat de vital. Fora vital, principi de vida. La vitalitat d'un ou. Grau de vigor o de prosperitat de quelcom. Una dona plena de vitalitat. La vitalitat d'un poble. La vitalitat d'un parlar. La vitalitat d'un sufix.  [...]
58. campetx
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Arbret de la famlia de les cesalpinicies, espins, originari de Mxic i cultivat a molts pasos tropicals per la seva fusta (Haematoxylon campechianum). Fusta de campetx, molt dura, negrosa, que cont el principi colorant hematoxilina, molt usada en tintoreria i en ebenisteria.  [...]
59. etern -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Que no t principi ni fi, de duraci infinita. Sols Du s etern. Que no t fi. La vida eterna. Un amor etern. Una queixa eterna. Vlid o existent en tot temps, immutable. Les veritats eternes. Perpetu 1 1 . Les neus eternes.  [...]
60. conseqncia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
All que segueix necessriament alguna cosa, resultat necessari d'un fet. Un incident que pot tenir conseqncies greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqncia d'aquella victria. Obrar sense calcular les conseqncies. Proposici que es dedueix lgicament d'un principi o [...]
Pgines  6 / 12 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>