Resultats de la cerca bàsica: 71

Criteris lingüístics
51. Documentació administrativa. La citació. Criteris generals de redacció  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé [...]
52. Ús de les abreviacions  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
es tracta d'una persona que pot compartir els coneixements del redactor o d'una persona de la qual es desconeixen les característiques i que, per tant, no se sap si és capaç de desxifrar les abreviacions; és a dir, hem de distingir els documents interns dels externs, els adreçats a especialistes dels [...]
53. Documentació administrativa. La convocatòria de reunió. Criteris generals de redacció  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé [...]
54. FORMES DOBLES  [PDF, 96 kB]
Font Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
3.1. FORMES DOBLES SENCERES Tipus de text Tot tipus de documents administratius En singular En plural Cal promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones En les referències fetes en plural a col·lectius que poden ser constituïts tant per homes en les referències genèriques a [...]
55. Abreviatures. Formació. Abreujament de mots  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
Es pot fer per suspensió o per contracció. Parlem d'abreviatures per suspensió quan suprimim la part final d'un mot. des. desembre aj. ajuntament En l'escurçament per suspensió se suprimeix el final a partir de la primera vocal d'una síl·laba (incloent-hi aquesta vocal), tant si va darrere d'una [...]
56. Documentació administrativa. El certificat. Criteris generals de redacció  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé [...]
57. FORMES GENÈRIQUES  [PDF, 96 kB]
Font Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
utilitzar tant per substituir les formes concretes la degana o el degà com per designar el col·lectiu de persones que hi treballen. - No sempre es pot substituir jutge per jutjat perquè no són termes equivalents. Remarca En el cas d'alguns documents administratius, com ara les sol·licituds, s'han d'adreçar [...]
58. Sigles i acrònims. Gènere i nombre  [PDF, 313 kB]
Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
CCAAPP de Barcelona Tot i que el plural de les sigles no es marca gràficament, quan una sigla representa un plural, en general, la pronunciem en plural, tant si es llegeix amb pronunciació sillàbica com si es llegeix lletrejada o desplegada. els CAP els caps els DOGC els dogcs els ATS els a-te-esses les [...]
59. Introducció  [PDF, 175 kB]
Font Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
criteris en la traducció de les diferents llengües al català i viceversa. Aquestes dificultats responien tant a aspectes lingüístics (diferències sintàctiques, per exemple) com a aspectes extralingüístics (grau de relació entre comunitats lingüístiques diferents i grau de coneixement de la realitat [...]
60. Noms referits a coses. Obres d'art i publicacions  [PDF, 175 kB]
Font Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
i cel hi ha la versió castellana, però l'autor del text es refereix a la versió catalana d'aquesta obra; per tant, aquest títol no es tradueix en aquest context. En canvi, la persona que redacta un text sí que hauria de comprovar si existeix la versió de l'obra que cita en la llengua de redacció del [...]
Pàgines  6 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>