Resultats de la cerca bsica: 108

Diccionaris terminolgics  | Llengua. Literatura
51. yuapin
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Els lmits aproximats del territori yaruro sn, al nord, el riu Apure; al sud, el Meta; a l'est, l'Orinoco, i la frontera occidental es troba a uns 50 km a l'est de la frontera colombiana. La major part viu a l'estat veneol d'Apure, excepte un grup redut d'una vintena de persones assentat a [...]
52. chayawita
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
kanpunan ('llengua teva i meva'). Aquesta llengua presenta un petit ventall de varietats regionals, que es reconeixen a partir dels noms dels rius a les ribes dels quals viuen els parlants. Les varietats amb major poblaci sn les que corresponen al riu Sillay, al districte de Cahuapana i al riu [...]
53. crioll angls de Barbados
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
llengua base, en aquest cas l'angls. Es troben encara en baj variants amb diferents graus de proximitat a l'angls, com sol esdevenir-se en contextos en qu els criolls han continuat en contacte amb la llengua de la qual prenen la major part del vocabulari. [...]
54. filip
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
nacional filipina i una de les dues llenges oficials del pas, juntament amb l'angls. El filip s parlat per la major part de la poblaci (85%), com a primera o segona llengua, i s una de les principals llenges d'ensenyament i dels mitjans de comunicaci, juntament amb l'angls. [...]
55. jin
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping. El geolecte jin es parla a la major part de la provncia de Shanxi i en algunes zones de les provncies de Monglia Interior, Shaanxi, Hebei i Henan. Durant molts [...]
56. llengua de signes armnia
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
diccionari de la llengua de signes armnia. Es considera que aquesta fita suposa l'inici de l'estandarditzaci de l'idioma. La tendncia educativa per a les persones sordes a Armnia s ms aviat oralista, en consonncia amb el que va ser habitual a la major part d'Europa desprs de les recomanacions del [...]
57. mebengokre
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
xicrin, que t un fort sentiment identitari. La major part dels parlants sn monolinges. L'educaci primria s'imparteix en mebengokre i els joves no adquireixen un coneixement funcional del portugus fins que es traslladen a les ciutats a fer estudis superiors o per altres raons. En tots els poblats [...]
58. xipaya
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
denominaci xipaia est relacionada amb un tipus de bamb que utlitzaven per fer fletxes. Segons alguns autors, el xipaia i el juruna sn molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista tnic, per, es tracta de dos grups diferents. La major part [...]
59. haussa
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
De les 150 llenges txdiques, el haussa s la que t, de llarg, el major nombre de parlants. A ms dels hausses de Nger i Nigria, molts altres pobles vens, generalment musulmans, empren la llengua haussa com a llengua d'intercanvi intercultural (al Txad, el Sudan i Ghana, principalment). L'rea [...]
60. hitchiti
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
1539. La major part de la poblaci parlant de llenges muskogi va ser forada a traslladar-se cap a l'oest durant la gran revolta ndia de 1836-1840. La classificaci interna de la famlia muskogi no s del tot clara, ja que no s fcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els [...]
Pgines  6 / 11 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>