El verb fabular té el significat d''inventar trames o arguments'. Per exemple:
Va demanar que concretés més els fets i que no fabulés sobre com haurien pogut anar les coses si allò no hagués passat.
A partir del verb fabular es pot formar el substantiu fabulació, que significa 'acció i efecte [...]
col·loquialment de vegades es fa el plural llàpissos, cal recordar que aquest mot és invariable: un llapis, tres llapis.
La tendència a diferenciar el singular del plural i l'analogia respecte dels mots acabats amb un plural en -os explica els usos d'aquests plurals col·loquials com ara llàpissos (per llapis), [...]
El verb retroalimentar és un mot format per derivació a partir del prefix retro-, que significa 'endarrere', i el verb alimentar, que en un context ampli significa 'fer créixer, estimular'. Així, retroalimentar vol dir 'incidir en un sistema o un procés retornant part dels resultats de sortida a [...]
guionet les expressions llatines. Per exemple:
honoris causa, rara avis, statu quo; a priori, de facto, ex cathedra, in vitro, per capita; grosso modo, ipso facto, motu proprio, stricto sensu, etc.
? S'escriuen sense guionet expressions manllevades i no adaptades que en català funcionen com a locucions [...]
plusos El mot plus (que significa la quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari) fa el plural d'una manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de plus fem plusos.
Per tant, cal dir Aquest mes s'han de pagar els plusos de productivitat, i [...]
referència a la seguretat de la mà en fer els moviments adequats pera l'execució d'alguna acció que requereixi certa precisió. Per exemple:
Si vols fer bons tatuatges hauràs de tenir bon pols.
Estic tan nerviosa que em tremola el pols.
En canvi, pols és femení quan fa referència al conjunt de [...]
s'escriu separat de la locució per un espai en blanc:
La platja és súper a prop de l'hotel.
Avui hem quedat mega d'hora.
Han acabat la feina ultra de pressa per entregar-la a temps.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3b) [...]
Els noms referits als animals domèstics, animals de granja o animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.
En molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -aa la forma masculina. Per exemple:
anyell, anyella; conill, conilla; mul, mula [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
