, gros, pruna; Adriana, Silvestre; fart, parla; Carlota, Artesa, Darnius; car; Òscar, Amer, Qatar
El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:
A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.
Després de [...]
El nom llum tant pot ser femení com masculí, i tindrà un gènere o l'altre segons el significat.
1. El mot llum és femení quan fa referència a la forma d'energia capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Per exemple:
La llum de la Lluna il·lumina l'habitació. [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
plusos El mot plus (que significa la quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari) fa el plural d'una manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de plus fem plusos.
Per tant, cal dir Aquest mes s'han de pagar els plusos de productivitat, i [...]
L'adjectiu multiús s'ha format a partir del nom ús i del prefix de quantitat multi-. Altres mots formats de la mateixa manera i amb el mateix prefix poden ser multibanda, multicanal o multicolor. Per exemple: navalla multiús, ràdio multibanda, interfície multicanal, vestit multicolor.
Aquests [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per [...]
