Resultats de la cerca bàsica: 498

Fitxes de l'Optimot  | Sintaxi
51. 'a vegades' o 'de vegades'?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar 'algunes vegades', es poden fer servir les locucions a vegades o de vegades, indistintament. Per exemple: A vegades, tens molt geni. No t'entenc, de vegades! A vegades, els ocells fan caguerades.  [...]
52. 'depenent de' o 'dependent de'?
Font Fitxes de l'Optimot
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple: Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants. S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin. En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple: Aquesta qüesti [...]
53. 'dret a' o 'dret de'?
Font Fitxes de l'Optimot
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple: El dret a vot o El dret de vot. El dret a decidir o El dret de decidir. Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
54. L'article baleàric o article salat
Font Fitxes de l'Optimot
definit. L'article baleàric s'usa sobretot a les Illes Balears, malgrat que també perviu en altres llocs, com ara zones de la Costa Brava o a Tàrbena (Marina Baixa). Ara bé, cal tenir en compte que l'article baleàric és propi especialment de la parla espontània. Així, a les Illes Balears, en els [...]
55. Numerals compostos: amb guionet o sense?
Font Fitxes de l'Optimot
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple: vint-i-cinc quaranta-set vuitanta-u tres-cents cinc-centes mil nou- [...]
56. caure/tirar al terra o a terra? / collir/agafar del terra o de terra?
Font Fitxes de l'Optimot
En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del [...]
57. 'aprop' o 'a prop'? / 'd'aprop', 'd'a prop' o 'de prop'?
Font Fitxes de l'Optimot
d'aprop o d'a prop). Per exemple: Era tan a prop meu que el sentia respirar. (i no Era tan aprop meu...) Mai no he vist un pingüí de prop. (i no Mai no he vist un pingüí d'aprop.) Si mires la foto de prop veuràs que el puntet és una persona. (i no Si mires la foto d'a prop...)  [...]
58. 'en que' o 'en què'? / 'Que' o 'què' darrere la preposició 'en'
Font Fitxes de l'Optimot
La construcció en què es pot trobar en diferents contextos. Un dels casos en què apareix és en oracions interrogatives directes o indirectes en les quals la preposició en precedeix l'interrogatiu què. En aquests casos, l'interrogatiu què es pot substituir per 'quin motiu', 'quin argument', 'quina [...]
59. 's'ensurt' o 'se'n surt'? / 't'entornes' o 'te'n tornes'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que tenen una forma lexicalitzada amb el pronom es i el pronom en, com ara sortir-se'n i tornar-se'n. El verb sortir, quan apareix amb la forma sortir-se'n, significa 'resoldre convenientment una situació dificultosa'. I el verb tornar, quan adopta la forma tornar-se'n, significa 'part [...]
60. Verb caure en sentit pronominal: caure's o caure?, es cau o cau?
Font Fitxes de l'Optimot
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'. Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple: Les fulles dels arbres cauen (i no e [...]
Pàgines  6 / 50 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>