Resultats de la cerca bsica: 2,935

Fitxes de l'Optimot
51. oh, i tant; naturalment; per descomptat; evidentment / Expressions d'afirmaci
Font Fitxes de l'Optimot
L'exclamaci i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, per, per reforar una afirmaci s'afegeix davant d'aquesta exclamaci la interjecci oh. Aix, es forma l'expressi oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple: Oh, i tant, que vindr! Que no el [...]
52. Usos de 'per endavant'
Font Fitxes de l'Optimot
La locuci adverbial per endavant en general significa 'de manera anticipada', 'abans del temps establert o acordat'. Aix, se sol usar en contextos com ara Fer un pagament per endavant. Conv evitar l's d'aquesta expressi, i tamb de per davant, amb sentit de futur. Per exemple, en comptes de [...]
53. a petici de
Font Fitxes de l'Optimot
a petici de En llenguatge administratiu i jurdic, el criteri general s no ometre l'article que segueix l'expressi a petici de (per exemple, a petici d'una persona interessada, a petici de la part demandada, a petici de les parts). Tot i aix, algunes construccions ja lexicalitzades es poden [...]
54. Locucions formades per dos noms / 'mobles bars' o 'mobles bar'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha una srie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposici, que tenen una estructura subordinant, s a dir, el nom en aposici modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalitzaci, per s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vag restaurant [...]
55. anys a venir
Font Fitxes de l'Optimot
La locuci adverbial anys a venires fa servir amb el significat 'en el futur'. Per exemple: Anys a venir tot aix ha de ser per a tu. Ella no ho sap, peranys a venirviurtota una aventura.  [...]
56. 'fins' o 'fins a'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
La preposici fins a (o fins) indica un lmit o punt final que no s'ultrapassa. A continuaci es detallen els casos en qu la preposici fins a es mant sense reduir o b es redueix a fins. Amb valor espacial: 1. Es mant fins a: Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapalats per un [...]
57. Contacte de preposicions (tona + tnica) / 'per entre els arbustos' o 'entre els arbustos'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan hi ha contacte entre una preposici tona i una de tnica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple: En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos. No ens van sorprendre perqu els vam veure arribar de dins estant. Aix no obstant, en alguns casos [...]
58. fulletinesc -a o fulletonesc -a?
Font Fitxes de l'Optimot
rea temtica Llengua. Literatura
Per fer referncia a una novella de fullet o a algun text o alguna cosa que s'hi assembla, cal fer servir l'adjectiu fulletonesc, no fulletinesc, format a partir del nom castell folletn. Per tant, cal dir s una pellcula fulletonesca, i no s una pellcula fulletinesca. fulletonesc -a [...]
59. Guionet per evitar ambigitats o confusions en mots compostos / 'hispanoameric' o 'hispano-americ'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els compostos a la manera culta, s a dir, aquells el primer element dels quals t una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar la independncia dels conceptes expressats per cada constituent. Per exemple: tractat hispano-americ [...]
60. postre o postres? / el postre o les postres? / de postres o per postres?
Font Fitxes de l'Optimot
mallorquins) Pel que fa a la preposici que acompanya aquest nom, tradicionalment s'utilitza per, no pas de. Per exemple: Avui per postres hi ha macednia. (i no de postres)  [...]
Pgines  6 / 294 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>