FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos, amb la boca grossa, els dos ulls sobre el costat esquerre i el marge preopercular lliure, sense línia lateral en el costat cec. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrera porció de l'intestí prim, entre el jejú i el cec. Íleus . En l'ésser humà, la part més estreta de l'os coxal. Os del coxal dels vertebrats terrestres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar cec. Llevar o fer minvar l'enteniment (d'algú) a causa d'un afecte o passió. La cegava l'amor per aquell home. Obstruir, tapar o tancar (una obertura) amb terra, pedres, etc. Van cegar la porta del darrere. Cegar un pou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el cos del llibre. En biol., òrgan o membre subordinat o subsidiari. apèndix vermiforme [o apèndix cecal] Apèndix intestinal de la majoria dels mamífers, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal. apèndix xifoide [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
popular pels seus fets. romanç de cec Narració en vers de fets popularment famosos, que els cecs recitaven o cantaven a les festes dels pobles. Composició amb els versos parells assonants. [...]