FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'ordre de les fal·lals, en forma d'ou, amb el peridi marcat per un reticle de solcs a la superfície, de l'interior del qual surt un receptacle vermell, buit, reixat i pudent, que s'aclofa i forma la gita de bruixa (Clathrus ruber). cranc petit Bolet de l'ordre de les fal·lals, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
t'hagin suspès una altra vegada. Quina merda de dia, valdria més que no m'hagués llevat. Quina merda, se m'ha escapat l'autobús! Embriaguesa. Per Cap d'Any vaig agafar una bona merda. merda de bruixa Colònia de cianofícies de l'espècie Nostoc commune, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cànem d'aigua Malrubí d'aigua. cànem de bruixa Acant 1 1. cànem de Guinea Herba anual de la família de les malvàcies, alta, de fulles lobades o dividides en segments linears i flors groguenques, originària de l'Àfrica tropical i cultivada àmpliament, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ocell Llet de gallina. llet de bruixa Lleteresa 1. llet de gallina Planta bulbosa de la família de les liliàcies, de fulles totes basals, linears i amb una banda medial blanquinosa, flors blanques per dins i verdoses per fora, agrupades en corimbe, i fruit en càpsula, que es fa als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
típicament monopòdica, consistent en un eix que porta directament flors pedicel·lades. raïm de bruixa Crespinell. raïm de guineu Herba de la família de les liliàcies, rizomatosa i tòxica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. ou de bruixa Cranc 3 1. ou de gos Ou del diable petit. ou de monjola Ou de reig. ou de múrgola Cassoleta violàcia. ou de reig Reig en fase immadura. ou del diable Bolet comestible de l'ordre de les fal·lals, amb aspecte d'ou, que en madurar s'obre i exposa una gleba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per un botó central en forma de bola, freqüent a les vores de camins de les contrades marítimes (Anacyclus valentinus). herba de bruixa Ruda 1 1. herba de bugada Herba sabonera b). herba de caderneres Morró 1. herba de caderneres Anagall 1. herba de canari Morró [...]
