En les enumeracions introduïdes per una partícula que s'ha d'apostrofar davant el primer mot de l'enumeració, es deixa aquesta partícula sense apostrofar: El teatre musical pot ser de: ? òpera ? sarsuela ? tragèdia ? opereta No obstant això, és preferible no deixar sols elements o partícules [...]

L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar. Convé recordar que s'escriu n en els casos següents: en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]

La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple: Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants. S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin. En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple: Aquesta [...]

tranquil. És un nen pàl·lid, té la pell molt blanca. En Narcís és sord de naixement. En canvi, generalment es fa servir estar per expressar un estat transitori. Per exemple: En Joan està tranquil perquè se sent ben preparat per a l'examen. Avui aquest nen està molt pàl·lid, no es troba bé. No et sento [...]

Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-, entre altres grafies) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. Això no obstant, se sol preferir usar la forma se perquè és més fàcil de pronunciar. Així, es diu: se sap (millor que es sap) se suspèn [...]

Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents: 1. Complement de règim. Per exemple: Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per [...]

La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar que dues o més accions o esdeveniments coincideixen en el temps, sovint amb una implicació causal. En canvi, no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple: Es van fer amics en ocasió d'aquella trobada i ara, tot [...]

Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents: 1. Complement de règim. Per exemple: Jo no serveixo per a pintora (el verb servir [...]

La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc. En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]

Anteriorment l'article femení la no s'apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s'escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l'anormalitat i la normalitat. Actualment [...]