FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estil literari o artístic, propi d'autors grecs o llatins clàssics, caracteritzat per l'exuberància, la complicació i l'abús de l'artificiositat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a conservar i embellir el cos. Sabó cosmètic. Pomada cosmètica. Substància cosmètica. L'abús de cosmètics. Tècnica de preparar i aplicar els productes cosmètics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
confiança a algú. Tenir la confiança d'algú. Perdre la confiança d'algú. Guanyar-se, merèixer, la confiança d'algú. Abusar de la confiança d'algú. Condemnat per abús de confiança. El president ha plantejat la qüestió de confiança. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer crits. No cridis, que m'eixordes. Quan li embenaven la ferida, cridava! Ja em puc escarrassar cridant: ningú no compareix. Parlar massa alt. Quan parla, crida. Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús. Dir (alguna cosa) cridant. Cridaven [...]