Resultats de la cerca frase exacta: 202

51. construcció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sumptuoses. En ling., estructura integrada per unitats lingüístiques jeràrquicament organitzades. La construcció passiva. La construcció causativa. construcció absoluta Construcció formada per un substantiu i un participi que hi concorda deslligada gramaticalment de la resta de l'oració. construcció [...]
52. atribut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
personificades. Símbol amb què es representa un sant. En fil., caràcter essencial d'una substància. En lòg., allò que hom afirma o nega d'un subjecte. En gram., mot o grup de mots adjuntats a un substantiu qualificant-lo o determinant-lo. Mot o grup de mots que qualifiquen o determinen un [...]
53. derivació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de derivar o de derivar-se. La derivació del riu en aquests tres canals. Un canal de derivació. Obrar per derivació sobre el canal intestinal mitjançant purgants enèrgics. Un substantiu obtingut per derivació. La cosa derivada. Branca d'un circuit, conducte secundari, etc., que està [...]
54. determinant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
constituïda per mots que s'anteposen al substantiu amb el qual concorden i respecte al qual aporten una especificació de caràcter no qualitatiu que en restreny el significat i el fa més precís i definit. L'article i els demostratius pertanyen a la classe dels determinants. Mot d'aquesta [...]
55. nit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bona i santa nit!, o bona nit que Déu nos do!] a) Fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent. bona nit! [o bona nit i bona hora!, o bona i santa nit!, o bona nit que Déu nos do!] b) [seguida d'un substantiu] Expressió que denota la pèrdua [...]
56. tractar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tracteu de dissuadir-lo, no ho aconseguireu pas. Comerciar . Tractar en bestiar. Prendre alguna cosa com a objecte d'estudi, de discussió, etc. L'autor, en aquest capítol, tracta de l'evolució dels sons llatins en català. tractar-se de a) Seguit d'un substantiu, ésser, consistir [...]
57. amunt
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció de baix a dalt, d'un lloc a un altre de més alt. El globus tardarà a caure: encara va amunt. El teu estel ha arribat molt amunt, més amunt que el meu. Tal casa està situada més amunt que tal altra. Pot posposar-se a un substantiu. La formiga se t'enfila braç amunt. Ves [...]
58. por
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o per por que] loc. conj. Tement que. No ho ha fet per por que li pegarien. de por loc. adj. Posposada a un substantiu del qual pondera la quantitat o la intensitat, molt gran. Hi havia una gentada de por, un desgavell de por. ésser algú de por Ésser molt entremaliat, indòcil. Aquest marrec és de [...]
59. després
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la posterioritat d'una acció quan aquell terme és expressat per un infinitiu, un participi, un adjectiu, un substantiu o un pronom. Després de sopar, jugarem. Ell és el qui és més ric del poble després de tu. Després del que t'he dit, em penso que ja aniràs amb més compte. després que loc [...]
60. donar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Una porta que dona accés al vestíbul. Incidir 1 . El sol li donava a la cara i l'encegava. Seguit d'un substantiu, produir, una cosa, l'efecte indicat pel substantiu. Un arbre que dona ombra a la casa. Lliurar (una persona) a algú. Va donar-li la seva filla en matrimoni. Lliurar-se [...]
Pàgines  6 / 21 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>