Resultats de la cerca frase exacta: 113

Diccionari de la llengua catalana
61. conseqüència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d'un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqüència d'aquella victòria. Obrar sense calcular les conseqüències. Proposició que es dedueix lògicament d'un principi o [...]
62. fundar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Començar la construcció (d'una ciutat). Els grecs van fundar Empúries. Roma va fundar un gran imperi. Fundar una colònia. Donar principi, naixença, (a una cosa que ha de durar). El gran mecenes havia fundat un hospital i dues escoles. Fundar una càtedra en una universitat. Sant Benet va [...]
63. necessari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De què hom no pot passar-se, no pot prescindir. No tenir el diner necessari. Manca l'espai necessari. És una cosa útil, però no necessària. El necessari per a viure. Que no pot deixar d'ésser o d'esdevenir. La conseqüència necessària d'un principi. Comú 8 .  [...]
64. postulat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proposició no evident en si mateixa ni demostrable, però tal que, si no s'admet, no es veu com es pugui mantenir una veritat o una norma efectivament admeses. El postulat d'Euclides. Principi o idea bàsica. Els postulats de la democràcia. Els postulats anarquistes, socialistes.  [...]
65. mercantilisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit mercantil, s'aplica especialment a coses que no han d'ésser objecte de comerç. Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions i de [...]
66. aberració
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviació, especialment de la veritat, de la rectitud, d'un principi, de l'estat natural, del tipus ordinari. Activitat mental desviada. aberració cromosòmica Canvi en el nombre o en l'estructura d'un o més cromosomes. Fenomen pel qual les posicions aparents dels estels [...]
67. centralisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de govern en què l'acció política i administrativa està concentrada en mans del Govern central i de les administracions i les institucions que en depenen. centralisme democràtic Principi que inspira l'organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i [...]
68. democràcia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d'interès col·lectiu. Comunitat governada amb aquest sistema. democràcia cristiana Moviment polític i social que promou la conciliació dels principis [...]
69. garlandí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, d'olor com de canyella, al principi tot ell embolicat per un vel de clapes brunes, després esquinçat formant una beina oberta a la part alta de la cama en forma d'anell o de garlanda, comestible però una mica amargant, freqüent a les pinedes [...]
70. emanació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual la realitat mundana procedeix d'un primer principi d'una manera necessària.  [...]
Pàgines  7 / 12 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>