FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació que té per objecte sostreure una quantitat d'una altra de major, el resultat de la qual és una quantitat que sumada amb el subtrahend dona el minuend. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocar (les campanes) a cops ràpids i seguits en senyal de festa. L'escolà tritllejava les campanes. Acabat l'ofici, l'escolà començà a tritllejar. Les campanes, sonar amb tocs ràpids i seguits en senyal de festa. Totes les campanes es posaren a tritllejar alhora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'un pal major, del masteler de gàbia, o del masteler de goneta. Bossell que va a l'extrem superior de l'arbre de les naus, sota la galeta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de l'Ossa Major i de l'Ossa Menor, segons els antics astrònoms. Conjunt dels estels visibles de cadascuna de les constel·lacions de l'Ossa Major i de l'Ossa Menor. [...]
