Resultats de la cerca frase exacta: 117

Diccionari de la llengua catalana
61. preveure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[quant a la flexi, com veure] Veure, concebre, per endavant (all que ha d'ocrrer). Preveure l'xit d'una empresa. Fcil, difcil, de preveure. Era una cosa prevista.  [...]
62. acotar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar la roba a l'esquena. Acotar l'orella a terra per escoltar. acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit. Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. S'acot tant que el front li [...]
63. desentendre's
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[quant a la flexi, com atendre] No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne, fer-ne abstracci. L'Ajuntament es desentenia d'aquest fenomen de cultura popular. En Toms aviat es va desentendre d'acompanyar la Teresa. Vosaltres podeu tirar endavant: jo me'n desentenc [...]
64. prevenir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[p. p. previngut; ind. pr. 1 previnc, 3 prev, etc.; ind. fut. previndr, etc.; subj. pr. previngui, etc.; subj. imperf. previngus, etc.; imper. 2 prevn, etc.] Advertir per endavant (alg) d'alguna cosa. Ja l'havien previngut contra les pretensions del president. Preveure (alguna [...]
65. amfiblic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Relatiu o pertanyent als amfbols. Que cont amfbols. En zool., que pot sser projectat cap endavant i cap endarrere com el dit exterior de l'liba. En med., incert o irregular, de pronstic dubts.  [...]
66. bestreta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Acci de bestreure. Fer una bestreta. Li han fet la bestreta d'una mensualitat. Diner bestret o anticipat. Ha demanat una bestreta del sou. a la bestreta loc. adv. Per endavant. Pagar a la bestreta.  [...]
67. apuntalar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
alguna cosa ferma per exercir o resistir un esfor sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perqu el vent el feia caure. Prevenir-se de la protecci d'alg en una empresa. Per tirar aquella investigaci endavant, es va haver d'apuntalar en l'Institut.  [...]
68. avant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
En direcci a un indret que s davant nostre, enll en el sentit del moviment. Marxar avant. Anar sempre avant. en avant loc. adv. En un escrit, en una relaci, desprs, ms endavant. Exclamaci per a encoratjar.  [...]
69. braa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. Fora muscular. Tenir braa. Un home de molta braa. Estil de nataci executat en posici prona, que consisteix a efectuar tracci amb els braos estenent-los endavant, separant-los amb un moviment semicircular, plegant-los sobre el pit i tornant-los a llanar endavant mentre les cames fan un moviment [...]
70. passeriformes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ordre d'ocells terrestres, voladors, amb el bec dret, tarsos curts i prims, tres dits dirigits endavant i un endarrere, generalment petits, que comprn cinquanta-sis famlies, a les quals pertanyen el 60 % dels ocells vivents. Individu d'aquest ordre.  [...]
Pgines  7 / 12 
<< Anterior  Pgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Segent >>