Resultats de la cerca bsica: 212

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
61. Enumeraci de compostos amb el segon element en com / s correcte 'pre- i postoperatori' en catal?
Font Fitxes de l'Optimot
centreafric (i no nord- i centreafric), etc. De manera excepcional, en els compostos formats a la manera culta i en els derivats en les coordinacions del tipus preoperatori i postoperatori, s admissible truncar el primer element del compost i deixar-hi un guionet: pre- i postoperatori. Per exemple:homo- i [...]
62. Participi d'alguns verbs acabats en '-nyer': 'estrenyut' o 'estret'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugaci com constrnyer, estrnyer, restrnyer, etc. que fan el participi afegint la terminaci -ta una arrel acabada en vocal.Per exemple: constret (i no constrenyut) estret(i no estrenyut) restret (i no restrenyut)  [...]
63. Sigla de associaci de famlies d'alumnes / Plural de AFA
Font Fitxes de l'Optimot
La sigla de associaci de famlies d'alumnes s AFA. A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o b es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.  [...]
64. topnims i gentilicis de la Comunitat Autnoma d'Extremadura
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autnoma d'Extremadura s extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la provncia i la capital de provncia de la Comunitat Autnoma d'Extremadura sn les segents: Badajoz: de Badajoz Cceres: de Cceres  [...]
65. topnims i gentilicis de la Comunitat Autnoma de La Rioja
Font Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autnoma de La Rioja s de La Rioja. El gentilici de la provncia i la capital de provncia de la Comunitat Autnoma de La Rioja s el segent: Logronyo: logronys -esa  [...]
66. Sigles: gnere i nombre / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles tenen tant la categoria com el gnere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple: el CAP (el centre d'atenci primria) una AV (una associaci de vens) els EUA (els Estats Units d'Amrica) les PAU (les proves d'accs a la universitat) De vegades, el [...]
67. Verbs acabats en '-sentir': amb '-eix-' o sense? / 'pressenteix' o 'pressent'?, 'assent' o 'assenteix'?, 'consenti' o 'consenteixi'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir iressentir-seno sn incoatius i, per tant,es conjuguen com dormir; s a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-).Aix, el verb pressentir, per exemple,es conjuga de la manera segent: Present d'indicatiu pressento [...]
68. Imperatiu del verb 'venir': 'vingueu' o 'veniu'?
Font Fitxes de l'Optimot
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir s veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple: Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu). Ara b, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
69. mal educat o maleducat?
Font Fitxes de l'Optimot
construir l'expressi mal educat, s a dir, 'que ha tingut una educaci deficient', cal escriure-la sense aglutinar, en oposici a ben educat. Per exemple: Aquell nen ha estat molt mal educat; pobret, no se n'ha ocupat mai ning.  [...]
70. Imperatiu del verb 'tenir' / 't', 'ten' o 'tingues'?, 'teniu' o 'tingueu'?
Font Fitxes de l'Optimot
intercanviables en tots els contextos, perqu t i teniu s'usen sense pronoms febles al darrere per oferir una cosa a un receptor o ms d'un. Per exemple: T el llibre, agafa'l per Tingues-lo o Ten-lo. Teniu, agafeu els llibres per Tingueu-los.  [...]
Pgines  7 / 22 
<< Anterior  Pgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Segent >>