Resultats de la cerca frase exacta: 928

61. rab
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Mestre o doctor de la llei jueva. Cap espiritual d'una comunitat jueva, expert en la Bblia i el Talmud, que normalment ha rebut la corresponent ordenaci. Ttol de respecte aplicat a un mestre o doctor de la llei jueva.  [...]
62. duro
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Moneda de plata de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams. Moneda o bitllet d'un valor de 5 pessetes. Antiga moneda espanyola d'argent de ms valor entre les normalment usades en la circulaci monetria. Patac 1 1 .  [...]
63. pistil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
rgan de les flors de les angiospermes que enclou dintre seu els primordis seminals, constitut normalment per ovari, estil i estigma, que en els gineceus apocrpics correspon a cadascun dels carpels i en els sincrpics, al conjunt de carpels soldats. Gineceu 2 .  [...]
64. robot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Mquina que pot realitzar automticament una srie de moviments i tasques que normalment fan persones. Giny programable de control no estrictament seqencial que pot variar amb gran flexibilitat els moviments i les tasques que realitza. Persona que actua d'una manera automtica.  [...]
65. estndard
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
grau d'anivellament, de codificaci, de confluncia i d'acceptaci en qu es tendeix a eliminar al mxim les diferncies dialectals, la qual utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una comunitat. L'establiment de l'estndard catal. Que t [...]
66. auca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Conjunt de petites estampes normalment acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, les quals es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una histria, etc. Composici de la poesia popular escrita en rodolins, generalment [...]
67. borromba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Esquella grossa, normalment ms ampla del cos que de l'obertura, que es penja al coll de les ovelles i altres animals a muntanya. Esquella que porta l'ovella que guia el ramat. dur la borromba sser el darrer d'una classe en una escola.  [...]
68. gobiescids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Famlia de peixos ostectis, amb el cap deprimit i eixamplat a la part posterior, amb un potent rgan adhesiu situat sobre el ventre entre les aletes ventrals, normalment de menys de 7 centmetres, que viuen en aiges litorals molt poc profundes, que inclou el xucladits. Individu d'aquesta [...]
69. cariofillcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Famlia de plantes dicotilednies, gaireb sempre herbcies, de tiges amb nusos engruixits, fulles oposades, inflorescncies generalment cimoses i fruit normalment en cpsula, distribudes arreu per especialment a les regions temperades boreals, que comprn, entre d'altres, els clavells, la [...]
70. floridura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Capa fngica, sovint vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfcie, normalment amb un cert contingut orgnic. Taca formada per la colnia d'una floridura o d'algun organisme saprotrfic similar. Fong causant d'una floridura. floridura aqutica Fong amb miceli de [...]
Pgines  7 / 93 
<< Anterior  Pgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Segent >>